Espanyol

Un any de turbulències

La destitució de Quique Sánchez Flores, el 20 d’abril, ha marcat el 2018 a l’Espanyol. El tècnic estava cridat a ser l’alquimista de les il·lusions blanc-i-blaves però va fer anar en orris el primer projecte esportiu de Chen Yansheng

L’any que s’acaba ha estat marcat per les turbulències esportives. El president, Chen Yansheng, afronta el seu tercer any de mandat i la parcel·la esportiva continua sent un maldecap recurrent. El 2018 estarà marcat per la destitució de Quique Sánchez Flores. El tècnic madrileny era l’encarregat de donar un nou aire a l’Espanyol. El Faraón estava cridat a ser un estímul decisiu per donar l’empenta a un projecte que havia de mirar a Europa. El seu primer any a la banqueta va ser força profitós. L’equip va acabar en una notable vuitena posició, però tot es va anar esquerdant a partir de l’estiu del 2017. La política de fitxatges es va tòrcer de manera clara. Quique Sánchez Flores havia demanat els fitxatges d’Albiol, Banega i Mariano Díaz. Al final el madrileny es va haver de conformar amb un altre registre de jugadors. Es va sentir enganyat però va continuar al capdavant del projecte. L’inici d’aquell curs va ser revelador i tot va esclatar el 20 d’abril del 2018 amb el seu comiat. Li quedava un any de contracte però les seves crítiques a la plantilla i la seva fugida avortada a l’Stoke City van obligar la directiva del club a prendre aquesta decisió dràstica.

Lluny ja quedava la seva presentació el juny del 2016 amb els focs artificials de ser el comandant en cap per ressituar l’Espanyol en els llocs de privilegi de la lliga, a l’altura de la seva història. “Soc un constructor de somnis”, assegurava llavors. Un primer any il·lusionador va donar pas a un segon any accidentat. Les mentides en els fitxatges d’estiu van ser el detonant de l’empipada del tècnic, que ja va renunciar a la seva marxa a l’Stoke City al gener. Chen Yansheng va considerar una traïció aquests moviments cap a la Premier i des d’aquell moment res va ser igual entre el magnat xinès i el madrileny. L’erosió del preparador era total i absoluta, i encara es va fer més feixuga de pair amb enfrontaments directes amb diversos futbolistes de la plantilla. Molts d’ells ho van pagar sent esborrats de l’equip titular o de les convocatòries. El divorci dins del vestidor era total des de feia mesos. Tècnic i jugadors anaven fent jocs d’equilibris, però la cadena de mals resultats en la segona volta va portar l’Espanyol a la zona baixa de la taula, i a cinc jornades del final treien la calculadora per evitar el descens. El paupèrrim rendiment va anar enterbolint encara més la convivència dins del vestidor. Les últimes declaracions del tècnic després d’un partit a Getafe –“No en sabem més”– i la darrera després de la derrota a casa contra l’Eibar –“Si quan pots no vols, quan vols ja no pots”– van escalfar encara més els ànims dels futbolistes i de l’entitat. El 2018 portava l’aroma de decepció gravada amb foc i l’empremta de Quique Sánchez Flores, que va afirmar, en entrevistes posteriors, que el projecte de l’Espanyol era “un projecte fantasma”, perquè ningú sabia explicar fins on podia arribar realment l’Espanyol amb una sensació de déjà-vu. El club tornava a flirtejar amb el desencís d’un nou projecte que ha acabat a la brossa de manera prematura i que no ha ajudat a buscar la desitjada estabilitat. El comiat de Quique Sánchez Flores també va anar acompanyat de la sortida del llavors director esportiu, Jordi Lardín.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)