Més enllà dels tres punts

L’Espanyol es va fer un gran regal de Reis divendres a la nit. El triomf contra el Leganés ha suposat un punt d’inflexió a la mala ratxa dels blanc-i-blaus. Les sis derrotes consecutives pesaven a la motxilla. Només calia veure els nervis dels aficionats a la graderia. No era un duel qualsevol i el temps dirà de quina manera afectarà i quin serà l’impuls que agafaran els homes de Joan Francesc Ferrer Rubi. “Necessitaven trencar aquesta mala ratxa”, assegurava el tècnic després de la balsàmica victòria. Un triomf necessari per desbloquejar la ment dels futbolistes. Com si d’un videojoc es tractés, l’Espanyol va superar aquella pantalla de la partida que es fa eterna. Fins a sis vegades es va estavellar veient el “Game over” desfilar de manera neguitosa i recurrent davant els seus ulls. Cada partida perduda era un cop per a la moral. Proves nous trucs, però el bucle sembla infinit fins que aconsegueixes esvair els fantasmes. Així estava l’Espanyol, que divendres a la nit va sortir del seu particular laberint. Un camí perillós que ja començava a perforar l’ànima del seu joc i tibar perillosament les cordes del projecte de Rubi. És així. Una derrota contra el Leganés hauria alimentat els dubtes i eixamplat les pors davant un duel gairebé apocalíptic el dilluns 14 de gener contra la Real a Anoeta. L’Espanyol va guanyar la batalla psicològica a la por i aquesta traspuava en les declaracions posteriors dels futbolistes. “Som un equip que no ens agrada guanyar de qualsevol manera, però havíem de guanyar com fos”, deia Sergi Darder, conscient que era vital treure’s de sobre el pes de les derrotes. “Teníem aquella por a perdre i que s’escapessin els tres punts i per això no hem fet el nostre millor futbol i en els últims minuts s’ha vist”, seguia reflexionant el balear, sempre transparent en les seves declaracions. “Ens enganyaríem si diguéssim que no patíem, tots estàvem en una situació bastant dolenta, desagradable”, explicava el mig, que anava més enllà en la seva anàlisi. “Hem fet autocrítica, sí; ens hem dit les coses a la cara, també. Però quan perds sis partits, tot i que molts una mica de manera injusta, no ho estàs fent tot bé.”

El d’Artà també es va referir als xiulets que va rebre en els últims minuts perquè va passar la pilota enrere. “Ho puc entendre i volien que anéssim a buscar el segon, però ho tornaria a fer sis vegades, si calgués. El minut 60 miro endavant, en el 80 vull la pilota. El migcampista ha de donar pausa al joc i si el partit és un correfoc és culpa del mig. No és per no ser ambiciós, era por a perdre. Potser si no vinguéssim de sis derrotes tot hauria canviat”, admetia en un exercici deliciós d’honestedat.

Borja Iglesias també tenia clar el que suposa aquesta victòria que ha capgirat el decorat existencial del grup. “Espero que aquest triomf ens canviï la vida i ens doni molta força i confiança per créixer”, deia el gallec, que hi afegia: “Teníem ganes de trencar aquesta sagnia. Era important guanyar, tot i que, des de dins, no ens mereixíem totes les derrotes que havíem encaixat.” Ara el golejador blanc-i-blau, que ja suma nou dianes, té clar cap a on ha de caminar el grup. “Un valor important d’aquest equip és que no hem perdut la confiança tot i les derrotes. Ara volem tornar al nostre millor nivell i estar bé amb la pilota, que és quan generem perill.”

Ara l’Espanyol agafa perspectiva i calma per digerir amb més tranquil·litat un gener atapeït i trepidant per la càrrega de partits, començant pel duel de vuitens de copa contra el Vila-real, dimecres.