No hi ha ningú imprescindible, tots són importants. Inevitablement, però, hi ha futbolistes que són més importants que els altres, fins al punt que es converteixen en indispensables. És el cas de Borja Iglesias en el RCD Espanyol. Amb el decisiu gol de divendres, contra el Leganés, a més de trencar una perillosa ratxa de sis derrotes consecutives impedint que es convertís en la pitjor de la centenària història del club blanc-i-blau, el davanter de Santiago de Compostel·la va donar a l’equip de Rubi el vuitè punt dels 24 que ha aconseguit en un partit del final de la primera volta. “M’agrada, sobretot, fer gols que ajudin l’equip”, assegura. De moment, a més de donar punts, els nou gols que ha marcat en 18 jornades suposen una mitjana gens menyspreable de 0,5 per partit.

“No ha estat el nostre millor dia, però l’equip s’ha esforçat molt”, reconeixia divendres a la sala de premsa de l’RCDE Stadium, on va aparèixer abans que ningú, amb un somriure d’orella a orella. “Havíem de posar fi a la sagnia. Veníem d’una mala ratxa que no mereixíem, estem molt contents d’haver-la trencat. Hem generat moltes ocasions i ha estat una pena que no les hàgim pogut concretar perquè hauríem tingut un final de partit més tranquil”, hi afegia. En comentar el gol, que va marcar en recollir el refús del travesser després d’un xut de David López des de gairebé el mig del camp, Borja Iglesias explicava: “M’ha sortit sol, he pensat que si el xut del David colpejava el travesser el podria empènyer a la xarxa, i així ha estat.”

El Panda assegura que els números i les classificacions no li treuen la son, perquè no vol caure en l’obsessió, però reconeix que és important que el seu equip torni a trobar el bon to que va exhibir en els dos primers mesos de lliga, en els quals va arribar als primers llocs de la taula. “Hem de tornar a estar bé amb la pilota”, va remarcar en aquest sentit. En tot cas, l’atacant blanc-i-blau assegura que ni ell ni els seus companys mai no han perdut la confiança. Un d’ells, davanter com ell, Leo Baptistão, passa un moment totalment oposat al seu. Divendres, el brasiler va acabar plorant a la banqueta després de ser substituït i d’escoltar els xiulets de la graderia. “Quan marqui el primer gol, s’afartarà de fer-ne”, va etzibar Borja Iglesias. Paraula de golejador.