L’Espanyol buscava tancar la primera volta amb un bon sabor de boca. Era un moment per confirmar la millora en joc i sensacions davant el Leganés i el Vila-real. Seguir creixent tot i els dubtes de final d’any i la motxilla de les sis derrotes consecutives i més contra un adversari com la Real, que només havia guanyat, fins ahir, un únic partit a casa en tota la temporada. L’equip de Rubi va tornar a oferir una imatge camaleònica. Tocat i sotmès amb un inici força decebedor, va encaixar dos gols en set minuts per culpa de la seva poca contundència defensiva. Semblava mort, però l’Espanyol va ressuscitar abans de la mitja part per empatar el partit. Veure-ho per creure-ho. I, de nou, després de la represa, una inconcreció defensiva entre Rosales i Diego López tornava a posar en safata el triomf a la Real Sociedad. Una derrota que deixa trastocat un Espanyol que va començar com un coet el primer tram de la lliga però que tanca la primera volta amb més dubtes que certeses. L’Espanyol torna a buscar una estabilitat en el seu joc i també gestionar les seves emocions. Ahir va ser un partit de constants ruletes russes. Un duel de dents de serra on calia ser ferm i buscar les debilitats mentals del rival. L’Espanyol no les va trobar, potser perquè encara no s’ha refet del dol de final d’any i no acaba de trobar una fiabilitat lluny de casa on només ha guanyat un partit, contra el cuer, l’Osca, i tanca la primera volta amb 24 punts i en desena posició.

El duel va començar amb aroma primaveral per als locals. En només set minuts els bascos es van avançar amb un primer gol de Merino aprofitant un refús al pal de Willian José a la sortida d’un córner. La bonança es va allargar amb un segon gol. El VAR revisava unes mans dins de l’àrea de David López i decretava penal. Willian José no fallava des del punt de penal. Sotrac per als interessos catalans. L’Espanyol encara no havia fet acte de presència en el partit i veia com la Real li havia donat un mastegot en tota la mandíbula. Un duel que recordava massa el malson viscut contra el Girona amb un inici crepuscular. Feia aigües l’Espanyol, que ha encaixat 26 gols i 11 han estat a pilota aturada sense comptar els quatre penals en contra.

L’Espanyol necessitava despullar-se de la frustració. Un xut de Borja Iglesias que va enviar a córner Rulli va despertar l’Espanyol. Granero el picava i Naldo s’elevava per retallar distàncies. Era la primera aproximació de l’Espanyol entre els tres pals, i gol. La diana va capgirar els ànims i va posar la por al cos a la Real. El joc de l’Espanyol es va revolucionar amb un Melendo que es va erigir en l’eix de conducció. Agonitzava la primera part i l’empat es va cuinar en una jugada més pròpia del billar. Melendo es treia un xut sec des de la frontal, que repel·lia Rulli. Rosales recuperava la pilota i assistia Baptistao. El brasiler rematava al travesser. Roca buscava el refús però Llorente es feia el gol en pròpia porta. L’Espanyol equilibrava el marcador després d’un inici desastrós. Començava un nou partit i el cop psicològic ara era un tresor per als deixebles de Rubi.

La gestió emocional passava del cantó català. De tenir el partit perdut ara ho tenien tot de cara per burxar la ferida local. Un equip traumatitzat pel seu fluix rendiment a Anoeta. L’Espanyol semblava tenir les idees més clares a la represa però una jugada aïllada va tornar a capgirar els ànims. Merino provava una assistència des de la dreta i la indecisió de Diego López i Rosales feia possible el gol de Willian José, molt atent per fer el segon de la nit. Nou cop per a l’Espanyol, que es veia obligar a esforçar-se per tornar a buscar un marcador positiu després d’haver fet el més difícil. El partit tornava a donar una segona oportunitat als homes de Rubi. Mikel Merino es repenjava del coll de Melendo i veia la segona groga i la consegüent expulsió. Faltava un quart i l’Espanyol buscava l’empat però sense cap mena de profunditat ni cap jugador hàbil per trencar la defensa local.