En la lliga de les oportunitats, l’Espanyol encara hi té molt a dir. Alliberat després del cop anímic que va suposar l’empat contra l’Osca, el triomf davant el Valladolid ha permès al conjunt de Rubi alliberar-se i recuperar d’una vegada per totes una il·lusió que semblava perduda. Així, jornada rere jornada, i ja en van cinc de consecutives sense perdre –igualant la millor ratxa del curs–, l’equip blanc-i-blau ha deixat enrere les pors i les ha transformat en certeses.

Tot i no haver assolit de moment el nivell mostrat a principi de temporada, és innegable que, més enllà dels tres punts sumats dissabte passat, els jugadors de l’Espanyol tenen marcat entre cella i cella fer aflorar aquella proposta futbolística admirada per propis i estranys en el primer terç de lliga. Un objectiu que es va poder observar en alguns trams del duel contra el conjunt dirigit per Sergio González, especialment a l’inici del matx i també en bona part de la segona meitat, amb l’equip exhibint aquell futbol alegre i de toc i fent una sensació de superioritat i de domini en totes les àrees del terreny de joc. “Estic molt satisfet. El somni de tots els entrenadors és que l’afició gaudeixi. Fa temps que és molt divertit veure l’Espanyol i si patim, i la pel·lícula acaba bé, estem feliços. Estem en la dinàmica correcta”, reivindicava Rubi al final del matx. Imprimint la dosi de velocitat i verticalitat que li ha mancat en molts partits aquest curs, dos noms propis van sobrevolar a l’Espanyol de Rubi per damunt de la resta: Diego López i Wu Lei. El primer, providencial aturant un penal al límit del primer temps que hauria suposat l’1-2, i el segon, per anotar el gol de la sentència i signar un cop més un molt bon partit que el catapulta com un element indispensable a l’esquema del preparador maresmenc d’aquí a final de curs. La ratxa negativa ja és història i, amb dotze jornades per disputar-se, l’Espanyol encara té al seu abast continuar lluitant per revifar un objectiu europeu que a hores d’ara és a només quatre punts.