L’Espanyol va aconseguir un bon punt a San Mamés. Un estadi que no coneix la derrota a la lliga amb Gaizka Garitano. Un punt treballat, suat i patit que fortifica la millora d’un conjunt blanc-i-blau a l’alça. Era una prova de nivell i l’Espanyol la va superar amb moltes baixes de jugadors importants a la motxilla. La trajectòria comença a ser important, amb sis partits sense perdre que donen consistència a un equip que va començar dominant el partit amb un gol inicial de Facundo Ferreyra i va saber jugar les seves armes amb pilota i sense pilota fins a l’extrem d’acaronar el triomf. Però, al final, Raúl García va deixar un sabor agredolç amb l’empat final. Un bon punt que podrien ser tres. Un magnífic bagatge tot i les baixes.

L’Athletic Club és un equip que convida a replegar-se i dotar de múscul i força la medul·lar. Els bascos són aferrissats i busquen el contacte per fer saltar la pintura de la defensa adversària. Una forma de jugar més afilada amb l’arribada de Gaizka Garitano que ha potenciat aquest caràcter referencial. El camí fàcil era aprofundir en la lluita de guerrilles que proposa l’Athletic, però Rubi va preferir un altre camí. El maresmenc ja avisava a la prèvia que era impossible igualar la força física dels bascos. Tocava explorar un nou camí o, millor dit, aprofundir en la llengua apresa des de la pretemporada: apostar per una medul·lar de toc i possessió amb Roca, Melendo i Granero. Per fer mal a un equip granític la millor forma és sacsejar-lo. L’Espanyol no va trigar a fer bo el seu full de ruta. Granero filtrava una pilota cap a Wu Lei que guanyava l’esquena a la defensa i assistia de cap per a Facundo Ferreyra. L’argentí no fallava en la rematada i posava a davant els blanc-i-blaus. Primera titularitat del Chucky i estrenava el seu caseller de gols amb la blanc-i-blava aprofitant la sanció de Borja Iglesias. L’Espanyol aconseguia un botí preciós: posar-se a davant en el marcador, però l’Athletic no es resignava. El pas dels minuts va fer retrocedir els catalans per l’empenta dels locals. Se’n feia un fart, l’equip basc, de penjar pilotes i buscar la porteria de Diego López, però només Susaeta va ser capaç de fer un xut entre els tres pals amb perill, a prop del descans, que va salvar Diego López, però l’Espanyol també va tenir les seves alternatives amb una rematada de cap de Wu Lei en una falta lateral executada per Granero.

L’Espanyol havia convidat l’Athletic a un domini estèril però es va rebregar a la represa buscant el segon amb un futbol més incisiu i vertical. Facundo Ferreyra ho va provar i Wu Lei va acaronar el segon gol en una bona desmarcada, però el seu xut va marxar massa desviat. Bon partit del xinès, que cada dia va creixent més en el seu futbol i la seva adaptació al sistema de joc. És la gran troballa del mercat d’hivern. El partit arribava al tram final amb l’Espanyol buscant amarrar la victòria i l’Athletic, a la desesperada, buscava un gol. I aquest va arribar amb una deliciosa assistència d’Ibai Gómez amb l’exterior que va rematar de cap Raúl García. El navarrès suma els últims quatre gols dels bascos. Pura litúrgia basca. Futbol acadèmic: centrada i rematada. Se li escapava la victòria, a l’Espanyol, però guanyava consistència i competitivitat. Unes armes molts poderoses per a un conjunt que navega a contracorrent i amb plom a les ales però que va donar la cara en un dels camps més difícils de primera.