No fa gaire el joc de l’Espanyol era mirat amb lupa per la seva fragilitat defensiva. Els blanc-i-blaus eren un equip que es movia molt bé al compàs de la pilota. Tenir l’esfèrica era la manera de no patir en defensa. La mala ratxa de resultats va disparar la sagnia de gols i Joan Francesc Ferrer Rubi ha treballat de valent per endurir la pell de l’equip i treure’l de la zona de confort. El registre de la possessió és un llenguatge que dominen els futbolistes blanc-i-blaus però necessitaven fer un pas més per recuperar la brega en la línia de contenció, massa exposada a les lesions. Dit i fet. L’Espanyol ha adaptat la seva morfologia de joc a les situacions. És un equip que té un pla A i un pla B. Un equip que gaudeix atacant i dominant la pilota ha encetat un nou llenguatge d’interpretació i d’aspecte més polifacètic: no patir sense el control del partit i aprofundir en la fiabilitat defensiva. Els empats aconseguits a Mestalla, i divendres, a San Mamés així ho corroboren. “La idea és tenir la pilota el màxim de temps possible i quan no la tenim la trobem a faltar. Però hem jugat contra un equip que no vol que la tinguis i t’intenta pressionar molt bé. En sortim reforçats. Amb pilota estem còmodes però hem sabut competir sense. Ho hem fet tot bé, menys en una centrada en què Raúl García ha fet una rematada de molt de mèrit”, argumentava Granero, que afegia: “Hem passat una ratxa dolenta i ara hem fet un salt en competitivitat i maduresa.”

Al seu torn, Facundo Ferreyra, que es va estrenar a San Mamés com a golejador, també va aprofundir en aquesta qüestió: “El que importa és que la feina s’està consolidant i mantenim la ratxa de sis partits sense perdre. Ens queda l’espina de no haver pogut guanyar a San Mamés, un camp en el qual no ho ha fet ningú des de l’octubre.”