L’Espanyol es presenta a Montilivi amb molts interrogants. El primer és de joc. L’explosivitat i els encants de l’inici de lliga han desaparegut. Més enllà, però, el que més preocupa és la classificació. A sis punts del descens, els periquitos han viscut la permanència com una cosa rutinària, però ara els cal omplir la bossa de punts per no partir. La primera pedra de toc és Montilivi, on fa un any l’Espanyol va aconseguir un triomf balsàmic, a través de Gallego, que va foragitar tots els mals en un final de lliga cosmètic: 13 dels últims 15 punts. Ara tant l’Espanyol com el Girona volen evitar un embolic. Cap dels dos es pot encantar i un triomf seria el camí cap a la tranquil·litat. Uns i altres viuran aquest migdia (13 h) el duel català del neguit, de la pressió. La derrota penalitzaria moltíssim tant el Girona, que acumula dues derrotes seguides i continua buscant la manera de trencar un malefici a casa que fa més de cinc mesos que s’allarga, com l’Espanyol, que arriba a Montilivi després d’haver obtingut 2 punts de 12. La rivalitat és recent, perquè és tot just el quart duel (el segon a Montilivi) entre tots dos, des que els blanc-i-vermells van aterrar a primera, però la transcendència dels punts fa pujar la tensió.

L’Espanyol, amb la pitjor puntuació (juntament amb l’Osca) com a visitant de primera, va celebrar l’últim triomf lluny de casa la setmana abans del Girona-Rayo, el 27 d’octubre, en la darrera alegria dels d’Eusebio davant l’afició. L’han seguit cinc empats i quatre derrotes, que han agreujat una tendència que ja és un malson. Montilivi viu dos duels vitals en vuit dies –el dia 14 hi arribarà el Vila-real–, i superar-los sense haver trencat la sequera seria un drama.