Espanyol

Trencar el sostre de vidre

Espanyol. La permanència, tret d’un terrabastall, és un fet i ara volen superar els 50 punts, un fet que només ha passat dues vegades aquest segle

La victòria dissabte a Montilivi davant el Girona ha sepultat, pràcticament, les pors dels més pessimistes que patien per un possible descens de l’Espanyol. L’entitat blanc-i-blava ja mira, amb una distància prudencial, la zona vermella de la classificació. Té un marge de vuit punts i una victòria en les últimes set jornades ja li asseguraria, virtualment, la permanència. Un objectiu que mai ha estat sobre la taula però que la irregularitat de la temporada ha portat a treure la calculadora durant unes jornades. Ara la plantilla blanc-i-blava encara les últimes jornades de campionat amb la intenció de sortir de la grisor dels últims anys i mostrar el seu perfil més competitiu. L’entorn està massa acostumat, o més ben dit, ha patit amb trista regularitat com el seu equip s’ha resignat a la mediocritat un cop fugit de les brases dels descens.

Aquesta situació s’ha anat repetint com un ritual no escrit temporada rere temporada. La dècada gris així ho constata. L’última vegada que l’Espanyol ha anat a Europa, via lliga, va ser la temporada 2004/05 acabant cinquè amb 61 punts. Miguel Ángel Lotina dirigia aquest equip de rècord. De fet és la millor puntuació de l’Espanyol en tot el segle XXI. Un any després l’Espanyol es classificaria per la UEFA guanyant la copa del 2006 amb el tècnic de Meñaka a la banqueta. Era l’última vegada que l’Espanyol agafava les maletes per visitar el vell continent. Ara sembla molt complicat que l’Espanyol pugui albirar Europa després de 13 llargues temporades sense apropar-se. “Tenim una última bala davant de l’Alavés”, apuntava després de la victòria a Montilivi Joan Francesc Ferrer ’Rubi’. És la bala de plata de l’Espanyol per encisar la seva afició amb un final de temporada il·lusionant. Fins ara els blanc-i-blaus han anat buidant el seu carregador però, potser, la de diumenge és la bona. El conjunt basc és setè i està a set punts de l’Espanyol. Un triomf periquito els deixaria a només quatre punts. Un marge que pot obrir, de bat a bat, les il·lusions col·lectives d’una parròquia que demanda felicitat. “Ho hem d’intentar”, reblava Darder amb l’alegria encara calenta del triomf davant el Girona. El camí és difícil però no impossible. Però més enllà d’això, un altre repte que té que ficar-se entre cella i cella els deixebles de Rubi és superar els 50 punts. Un sostre de vidre massa recorrent per a l’Espanyol en aquest segle XXI. De fet, aquesta puntuació només s’ha superat dues vegades. La primera amb els esmentats 61 punts de Lotina i l’altre, amb 56, el curs 16/17 amb Quique Sánchez Flores a la banqueta. Era el primer any del madrileny i es superava, per segona vegada els 50 punts. Una puntuació que no va servir per anar a Europa però que va deixar a l’Espanyol 8è. En el full de ruta de l’entitat hi ha acabar entres els 10 primers com un objectiu de mínims. I per fer-ho l’Espanyol necessita superar el 50 punts. Una xifra factible i a l’abast quan encara queden 21 punts en joc. L’any passat es va arribar als 49 punts gràcies a un final de curs on es van sumar 13 dels últims 15 punts amb David Gallego.

Ara els de Rubi tenen complicat arribar a Europa però si que poden buscar un bon estimul: superar els 50 punts i signar la tercera millor puntuació del segle XXI.

Espanyol - Alavés
13/04 (13 h.)
Llevant - Espanyol
21/04 (12 h.)
Espanyol - Celta
24/04 (20:30h.)
Betis - Espanyol
29/04 (21 h.)
Espanyol - Atlético
05/05 (horari a confirmar)
Leganés - Espanyol
12/05 (horari a confirmar)
Espanyol - Real Sociedad
19/05 (horari a confirmar)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.