Espanyol

Embranzida cap a Europa

L’Espanyol agafa bitllet per pujar al tren de la setena posició gràcies a un triomf solvent contra l’Alavés

Lliga dos triomfs consecutius, per segona vegada aquest curs, a còpia d’un joc madur i més competitiu

Espanyol 2 alavés 1

ALAVÉS:Pacheco, Ximo Navarro, Ely, Laguardia, Rubén Duarte, Jony, Manu García, Darko (Wakaso, 78’), Inui (Twumasi, 78’), Borja Bastón (Diego Rolán, 67’), Calleri. ESPANYOL:Diego López, Rosales (Javi López, 28’), Naldo, Hermoso, Pedrosa, Marc Roca, Víctor Sánchez, Darder, Melendo (Óscar Duarte, 84’), Wu Lei (Sergio García, 63’), Borja Iglesias. GOLS:1-0 (19’) Adrià Pedrosa; 2-0 (47’) Laguardia en pròpia porta; 2-1 (56’) Calleri.ÀRBITRE:Iglesias Villanueva (col·legi gallec). Va mostrar targetes grogues a Naldo (20’), Rubén Duarte (38’), Sergi Darder (53’), Laguardia (79’) i Roca (84’).PÚBLIC:32a jornada del campionat de lliga. RCDE Stadium. Uns 18.143 espectadors van veure el partit en directe.

Era l’última oportunitat per anar a Europa. Un duel clau contra el setè, l’Alavés, que representava el darrer vagó per pujar al tren de l’excel·lència. L’Espanyol no va fallar i ho va fer en un bon partit carrega d’ofici i responsabilitat. És un equip que ha madurat i ha guanyat matisos en el seu futbol. Continua mantenint el joc de toc però sap replegar-se quan el guió ho exigeix. Comença a dominar més registres i això el fa més perillós i competitiu que mai. Així es va gestar el triomf contra l’Alavés, un dels equips revelació de la lliga, d’aquells equips que no donen peixet i viuen de l’error del contrari. L’Espanyol va posar el pes del partit amb Roca, Melendo i Darder en una forma creixent i que marquen el termòmetre del joc blanc-i-blau. Si aquest triangle funciona l’equip respira i agafa consistència. La resta es mou al seu ritme, fins i tot, el rival. El triomf es va gestar des de la paciència i l’encert, primer, d’Adrià Pedrosa. Un gol de justícia poètica i un xic de fortuna per un gol en pròpia porta de Laguardia. El triomf situa l’Espanyol amb 41 punts, a només quatre de l’Alavés, i dispara la confiança d’un grup que ha enllaçat dues victòries consecutives per segona vegada aquest curs. No ho feia des de l’octubre. I és que l’objectiu d’Europa obliga a sumar a un ritme elevat.

Rubi va continuar amb el patró de joc de Montilivi repetint la disposició tàctica de 4-4-2. Només un canvi respecte a aquell duel: Pedrosa per Javi López al lateral esquerre. El tècnic de Vilassar buscava més profunditat per banda contra un Alavés que estava plantat al terreny de manera conservadora. Els bascos estaven més pendents de defensar-se i viure de l’error rival que no pas projectar-se en atac. Diego López va viure molt còmode el primer acte del partit. De fet, el gallec semblava un espectador més. El pla de joc estava clar: obrir el camp el màxim possible per trobar vies d’aigua en la teranyina defensiva d’Abelardo. Els grans protagonistes eren Rosales i Pedrosa, que se sumaven en atac per crear superioritats. A la medul·lar la velocitat d’execució de Darder i Melendo era clau per desendollar l’entramat basc. El santandreuenc ho va veure clar filtrant una assistència a l’esquerra a Adrià Pedrosa a l’esquena de Ximo Navarro. El de Castelldefels va engegar la moto, va superar per velocitat Laguardia i va definir, per baix, davant la sortida de Pacheco. Primer gol del lateral del filial i just premi al joc de l’Espanyol. Pedrosa es va posar la mà al pit tocant-se l’escut, una mostra de sentiment periquito després de l’intercanvi de samarretes amb Messi, una acció que li va valer retrets i insults dels brètols de les xarxes. Ahir se’ls va guanyar al lloc on ha de parlar un futbolista: el terreny de joc. El guió del partit era una delícia per a l’Espanyol, que veia com Rosales abandonava el terreny de joc, de manera prematura, en sentir una punxada a l’isquiotibial. Javi López va ocupar el lloc del veneçolà. El gol va frenar l’Espanyol i va estimular l’adversari a buscar l’empat però sense la precisió per inquietar els dominis de Diego López.

El partit es va posar més favorable als interessos locals tot just començar la represa. Melendo, omnipresent, va obrir una pilota cap a Borja a l’espai. El gallec, amb metres al davant, va atacar l’àrea de l’Alavés i va fer una centrada a Wu Lei al segon pal. Laguardia, en l’intent d’interceptar la pilota, va fer-se el gol en pròpia porta. El central seguia amb la seva penitència després d’aparèixer en el gol de Pedrosa. Calma a les files locals d’un Espanyol que buscava eixamplar encara més el marcador i gaudir d’una matinal deliciosa. Això és el que deia la lògica, però l’Espanyol es va ficar en un problema. Una acció aïllada va acabar amb el gol de Calleri. L’argentí va rematar una pilota morta. Té la dèria l’equip de Rubi, que ja suma nou partits seguits encaixant gols a casa, de no acabar de tancar els partits i viure amb suspens tots els duels, fins i tot els que té encarrilats. Malgrat l’empenta visitant, l’Espanyol va aconseguir refredar el partit i mantenir el domini. Tot i això, l’Alavés és un equip que necessita molt poc per fer mal al rival. Abelardo va treure múscul i va refrescar l’atac amb l’entrada de Wakaso, Twsumani i Rolán. Rubi va fer el camí invers per mantenir el resultat donant entrada a Sergio García per Wu lei i Óscar Duarte, que tornava després de tres mesos sense jugar, per Melendo. El costa-riqueny es situar davant de la defensa per mantenir el resultat. Tocava serrar les dents amb l’empenta de l’Alavés. Rolán va fer una rematada de xilena que no va trobar camí de porteria. Nervis i més nervis per la incertesa d’una victòria que es podia escapar en els últims minuts. Però l’Espanyol va tirar d’ofici i va amarrar els tres punts. Un triomf que l’apropa a la setena posició i, de retruc, a la lluita per esgotar les seves possibilitats de disputar competició europea.

ELS VESTIDORS

És difícil anar a Europa, però tenir aquesta motivació ens ajuda. Després arribarà o no, però estem parlant d’intentar-ho
Hem fet un partit complet. Europa? Tant de bo puguem arribar a lluitar-hi; ens fa il·lusió
Borja Iglesias
davanter de l’espanyol
Sabíem que no guanyaríem de manera còmoda, però hem merescut la victòria
J. Francesc Ferrer ’Rubi’
entrenador de l’Espanyol
No hem estat gens còmodes i això també és mèrit del rival. No ens han sortit les coses i ho he de reconèixer
Els dos inicis ens han penalitzat i és mèrit de l’Espanyol; després costa molt remuntar
Abelardo Fernández
ENTRENADOR DE L’ALAVÉS
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.