Espanyol

Història interminable

L’Espanyol torna a desaprofitar l’enèsim avantatge per acabar cedint un empat en el temps afegit

El punt deixa un sabor amarg i tanca, definitivament, les esperances blanc-i-blaves d’anar a Europa

betis 1 Espanyol 1

ESPANYOL:Diego López, Javi López, Duarte, Lluís López, Hermoso, Pedrosa, Marc Roca, Víctor Sánchez, Darder (Álex, 86’), Melendo (Wu Lei, 73’), Borja Iglesia (Ferreyra, 78’). BETIS:Joel Robles, Mandi (Diego Laínez, 76’), Feddal, Marc Bartra, Junior, Guardado, Kaptoum, Joaquín, Canales (Loren, 65’), Lo Celso, Jesé (Tello, 56’). GOLS:0-1 (37’) Darder; 1-1 (90’ + 3’) Feddal.ÀRBITRE:Del Cerro Grande (col·legi madrileny) va mostrar targetes grogues a Mandi (57’); Feddal (65’); Melendo (67’); Junior (78’); .PÚBLIC:35a jornada del campionat de lliga a l’estadi Benito Villamarín. 30.561 espectadors van veure el partit en directe.

L’Espanyol s’ha acostumat a autoflagel·lar-se de manera costant. El camí del masoquisme sembla una moneda corrent. És la cançó de l’enfadós a la qual s’ha abonat el conjunt blanc-i-blau. Ahir, per enèsima vegada l’Espanyol es tornava a avançar en un partit. Una situació que ja ha passat onze vegades aquesta temporada i després s’acaba deixant els punts a la brossa. En concret, 25 punts ja han volat d’aquesta manera. Una història interminable que es repeteix de manera acumulativa i repetitiva. És com un malefici maia o un càstig diví. Lluny dels elements més místics o, en aquest cas, metafísics. La realitat és que l’Espanyol no sap tancar els partits i això ja és un maldecap que afecta la confiança de l’equip. Es volia lluitar per Europa. Exhaurir les últims opcions, encara que remotes, per creure en el somni, però els deixebles de Rubi s’ha disparat massa vegades als peus. Ahir semblava el dia D, però es va transformar en una nova caiguda emocional. La mateixa pedra en el camí que desfà els somnis i els projectes de lluitar per Europa. Falta un punt de maduresa i de pausa en els partits o bé més determinació. Un caminar inconclús que trenca una bon full de serveis.

El Betis estava inflamat. La golejada al Ciutat de València ha estat la gota que ha vessat la paciència de la grada del Benito Villamarín. Una afició que veu com la inversió milionària de l’estiu no ha servit per lluitar pels llocs europeus. La decepció era majúscula i, enmig d’aquest caldo de cultiu, havia de pescar l’Espanyol. L’ase dels cops era Quique Setién. El tècnic cantàbric era ratificat fa uns dies per la directiva andalusa, però els nervis estaven molt crispats i el to es va elevar, encara més, amb el gol de l’Espanyol. Canales feia una cessió cap al cor de l’àrea on el receptor era Borja Iglesias. El davanter gallec va provar el xut, però va topar amb Joel (titular ahir sota pals en detriment de Pau López relegat a la suplència després del seu mal partit a València). El refús va ser recollit pel Panda, que assistia per a Sergi Darder que arribava des del darrere. El d’Artà no fallava i ficava la pilota al fons de la xarxa. Quart gol del mig d’Artà en la lliga, que ja havia marcat contra el Girona a Montilivi i a casa contra el Vila-real i el Rayo. Regal andalús i gol de l’Espanyol. El Benito Villamarín encara agafava més decibels de desafecció cap a l’entrenador. Tot i això, el Betis, esperonat per la necessitat d’aconseguir un triomf, va iniciar el duel hiperventilat i amb ganes de netejar la seva imatge. Passió i cor però res del futbol cerebral que acostumen a mostrar els equips de Setién. La millor ocasió va arribar tot just començar amb un xut de Canales que va desviar Duarte. La resta del primer acte, l’Espanyol el va viure amb relativa comoditat armat amb una defensa de cinc homes. Rubi repetia aquest esquema que tan bons resultats li va donar a Montilivi, on el va estrenar, i el gran perjudicat era Wu Lei, que, per tercera vegada, veia un partit des de la banqueta des que és titular. La intenció era fomentar la pujada dels laterals per suplir la falta d’extrems i defensar millor el joc exterior del Betis. El perill estava contingut i el Betis no estava a gust. Fins i tot, l’Espanyol es va permetre llargues possessions que desesperaven la graderia; elèctrica davant qualsevol petit contratemps del seu equip. Uns nervis i una angoixa que es van traslladar als jugadors verd-i-blancs.

L’Espanyol va iniciar la represa amb dinamisme. Marc Roca va acaronar el segon culminant un contraatac que va enviar a córner Joel. Borja Iglesias ho intentava i feia el segon, que era anul·lat per fora de joc. Aquestes dues accions convidaven a una segona part plàcida per als catalans, però el Betis es va estirar buscant l’empat i l’Espanyol va recular per l’empenta local. Els minuts passaven com un petit infern per a l’Espanyol, que lluitava per conservar el seu avantatge, però amb la por de veure com la victòria se li escapava. Un bon grapat d’arribades tenien els andalusos, que no trobaven el camí del gol. L’Espanyol aguantava el setge. Setién posava més dinamita a l’atac per remuntar i Rubi canviava peces per refrescar l’equip. La insistència del Betis va tenir premi. Una pilota al segon pal va ser caçada per Feddal, que feia l’empat engaltant la pilota de manera inapel·lable. Els catalans tornaven a topar amb la mateixa pedra i de la manera més dolorosa: en el temps afegit. Un déjà vu recurrent.

Ens costa tancar els partits i aguantar els resultats, però marxem amb el cap ben alt
J. Francesc Ferrer ‘Rubi’
ENTRENADOR DE L’ESPANYOL
Hem fet un gran treball defensiu, però quan marxes sense la victòria i lluites fins al final és normal que hi hagi cares de decepció
No hem pogut tancar el partit amb un segon gol, però no dono per perduda la possibilitat d’anar a Europa, queden 9 punts per jugar
20 equips
sense propera
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)