Espanyol

A posar la cirereta al pastís

Espanyol. El RCDE Stadium viurà, dissabte, el partit de lliga més emocionant de la seva història. Els blanc-i-blaus s’hi juguen les seves possibilitats d’acabar a Europa contra la Real Sociedad

La felicitat corre per les venes de l’Espanyol. L’última victòria contra el Leganés ha demostrat que els deixebles de Joan Francesc Ferrer Rubi lluitaran fins a l’última jornada per ficar-se a Europa contra la Real Sociedad. “Ara tenim un partit d’emocions fortes i és el que volem”, advertia el tècnic a la sala de premsa de Butarque. L’últim matx de la temporada s’ha convertit en un duel carregat d’il·lusió. Serà el partit més important dels deu anys del RCDE Stadium en lliga. L’altre clímax, que va acabar en decepció, van ser les semifinals de copa contra l’Athletic Club. Ara Europa brilla en l’horitzó i és el partit amb majúscules per arrodonir el curs.

La combinació per anar a Europa obliga l’Espanyol a guanyar la Real i esperar una derrota de l’Athletic Club al Sánchez Pizjuán. Els catalans no depenen d’ells mateixos i aquí rau la dificultat. Tot i això, la il·lusió no es desfarà i pel cap dels futbolistes només hi ha un idea: guanyar. Fer-ho els deixaria matemàticament vuitens amb 53 punts. Igualarien la segona millor classificació del segle XXI. La mateixa que va treure, fa dues temporades, Quique Sánchez Flores amb 56 punts o Pochettino (10/11), una posició que va assolir amb 49 punts. Miguel Ángel Lotina (04/05) continuarà sent l’home rècord, amb 61 punts i una cinquena posició. Tot i això, els de Rubi ja tenen assegurada la tercera millor puntuació del segle empatats amb Paco Flores (2000/01).

Estadístiques a banda, l’Espanyol està en un creixement de sensacions absolut i total. Les seves prestacions, en aquest tram final de temporada, són eloqüents i expliquen la seva remuntada en la classificació. Els blanc-i-blaus sumen ja vuit jornades consecutives sense perdre i sumen 16 dels 24 punts en joc. Quatre victòries i quatre empats; un fet que també se sustenta en la millora conjuntural de l’equip en tots els terrenys. Una fiabilitat exponencial a domicili, on ha guanyat dos partits contra el Girona (1-2) i el Leganés (0-2). En la primera volta només havia guanyat un partit a domicili i era el pitjor visitant de la categoria. Tots aquests arguments porten l’equip a un estat pletòric de forma per afrontar l’última jornada de lliga contra la Real Sociedad. I ho fa amb un conjunt més tot terreny i adaptat a qualsevol circumstància de partit. L’Espanyol ha evolucionat al llarg d’aquesta temporada. Majestuós en els seus inicis, ara és més cerebral i calculador. Fa un joc precís de cirurgià encara que perdi, de moment, certa virtuositat. La morfologia i el joc de l’Espanyol han mutat per fer-se més competitiu davant les adversitat. Ha eixamplat la seva base de recursos sota l’aixopluc de futbolistes gegantins com ara Borja Iglesias (que ja suma 17 gols) o les figures emergents i ja consolidades de Marc Roca i Óscar Melendo. Pel camí s’ha refet de les estomacades de l’hivern i de les baixes de rellevància. Especialment important la de David López. Eix gravitacional de la defensa. La digestió, a voltes feixuga, ha deixat pas a un equip amb un bon potencial de present i una força incalculable en el futur més pròxim. I és que aquest final de curs és la millor petjada per poder tenir una mirada optimista per al que vindrà.

Ara la clau serà aguantar tot l’entramat que ha anat construint Rubi al llarg d’aquesta temporada. Un procés d’orfebreria que ha modelat amb passió, a vegades incompresa, per arribar a fer una gran obra que pot acabar a Europa.

MÉS REPTES

El triomf deixaria l’Espanyol 8è, la segona millor classificació del segle XXI en lliga

El millor local de l’era Cornellà, a tocar de la mà

L’Espanyol de Rubi té diversos reptes al davant. El més immediat és acabar a Europa després de no fer-ho, via lliga, des de la temporada 2004/05. L’altre és convertir-se en l’equip més prolífic i contundent a casa de l’era Cornellà. Fins ara aquest record està en mans de Mauricio Pochettino. El tècnic argentí, ara a les files del Tottenham, va sumar 35 punts, com a local, la temporada 2010/11. Un any en què l’Espanyol va acabar vuitè classificat amb 49 punts. Ara aquesta estadística està amenaçada pels homes de Rubi, que tenen a l’abast superar-la. Per aconseguir-ho han de sumar una victòria contra la Real Sociedad, i això els dispararia fins als 36 punts com a locals; és a dir, el millor Espanyol de l’era Cornellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.