Espanyol

El canvi de paradigma

Espanyol. No té cap urgència per vendre els seus millors actius però davant la necessitat d’afrontar l’Europa League sap que un traspàs milionari és l’únic camí per reforçar la plantilla

L’Espanyol ja ha començat a posar fil a l’agulla en la planificació de la propera temporada. Un curs en què l’entitat blanc-i-blava torna a Europa, però abans haurà de passar el tall previ amb tres eliminatòries per estar de facto a l’Europa League. Aquest fet obliga a tenir una plantilla més àmplia per afrontar tres competicions. El full de ruta a seguir no distarà molt del que s’ha fet en les darreres temporades. Això ha comunicat Chen Yansheng als responsables tècnics. Toca seguir amb la línia conservadora de no estirar més el braç que la màniga. El planter seguirà sent la base sobre la qual se sustentarà la plantilla amb un parell de reforços puntuals. Una estratègia semblant a la de l’últim any. Tot i això, la clau dels reforços radicarà en les vendes que es facin. L’Espanyol va tancar l’anterior any fiscal amb un deute de 96 milions d’euros, i la intenció és seguir rebaixant aquesta quantitat per ser més competitius. Les exigències del govern xinès obliguen Chen a no tenir marge de maniobra.

Ara, quant a vendes de futbolistes, ja estan comptats els 9 milions que s’ingressaran per la venda d’Aarón Martín al Magúncia. Pel que fa a una venda, el club es regeix per la regla del 50/40/10. És a dir, del que resulti d’un traspàs net, un 50% es reinvertirà en la part esportiva, un 40% es destinarà a liquidar deute i un 10%, a millorar aspectes de gestió interna del club o d’instal·lacions. Ara mateix el club només necessitaria fer una venda d’uns 5 milions per cobrir les seves necessitats comptables, i els possibles traspassos es faran no per necessitat, sinó per oportunitat de mercat i per créixer esportivament. Aquesta és la fotografia actual amb què treballa el club. No caldrà fer gran vendes, però un traspàs d’una certa importància serviria per reforçar l’equip amb un parell de fitxatges de nivell, i més si aquests es poden pagar a terminis, com és el cas de Borja Iglesias. El Panda va arribar l’estiu passat per 10 milions d’euros. El primer pagament era de 2,5 milions; 2,5 a pagar aquest juliol; 4 el 2021, i el milió restant, el 2022. Els responsables de les oficines del club ara se senten en una posició de força en el mercat. La situació és diametralment diferent a fa tres anys, quan va aterrar Chen Yansheng. Només sortiran jugadors per la seva clàusula. L’Espanyol està al corrent de pagament amb tots els seus proveïdors i la situació financera està sota control.

Diversos són els futbolistes que estan sota el radar de molts equips. Tres són els homes que tindran més ofertes per sortir: Mario Hermoso, Borja Iglesias i Marc Roca. El central és un cas particular. El madrileny acabava contracte el 2020, i si el defensa no renova, l’Espanyol ha d’escoltar ofertes si en vol treure diners. El Madrid el pot repescar per 7,5 milions d’euros, però per a la resta d’equips la clàusula és de 40 milions. De qualsevol traspàs, els blancs s’emportarien un 50%.

Els altres casos, per les seves elevades prestacions al llarg del curs, són Borja Iglesias i Marc Roca. El gallec és el pitxitxi de l’equip, amb 17 gols, i té una clàusula de 28 milions. El mig té una clàusula de 40 milions. El club té clar que arribaran ofertes per tots tres futbolistes, i que remetrà qualsevol interessat al preu de la seva clàusula. I és que de la quantitat que s’ingressi, més les sortides de futbolistes com Roberto i Duarte o Hernán Pérez, a qui se li busca una sortida pel seu elevat salari, es traurà el potencial per reforçar l’equip. De l’encert en els substituts dependrà el bon ritme de l’Espanyol la temporada vinent. La fórmula més beneficiosa és la que es va seguir amb Gerard Moreno: venda per 20 milions d’euros i es va incorporar Borja Iglesias, per qui es podran obtenir més diners. Un cercle virtuós de traspassos elevats per netejar deute i reinvertir en nous actius. El model del Sevilla implementat a l’Espanyol. Un Espanyol que vendrà, no per obligació, sinó com a eix motriu per créixer. Tot un canvi de paradigma.

NOVA SITUACIÓ

L’economia està sota control i no necessita fer cap traspàs obligat en aquest mercat

EL CONTRAPUNT

Els reforços han de fer-se amb recursos propis, i això passa per fer alguna venda

POSICIÓ DE FORÇA

El nou context fa que l’Espanyol pugui exigir la clàusula dels seus millors actius
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)