L’opulència del resultat d’anada deixa l’Espanyol en una situació immillorable per passar a la segona eliminatòria de la fase de classificació de l’Europa League. El conjunt periquito, que tornava a jugar en competició continental dotze anys després de la final de Glasgow, s’havia imposat el deure de brillar des de l’inici en un escenari dificultós: amb un rival de tercera fila però rodat i amb la pretemporada iniciada fa vint dies. Tot plegat va costar, en un primer temps en què l’equip es va estavellar contra el mur defensiu plantat per l’Stjarnan islandès. Però tot es va girar en la sortida després del descans. Va emergir la qualitat dels dos davanters, Ferreyra i Borja Iglesias, que van ensenyar la superioritat davant una defensa formada per jugadors semiprofessionals, però també una química que desperta somriures i optimisme per al futur. La tornada (dijous, 21.15 h) serà un tràmit.

Gallego no va variar l’esquema que havia utilitzat en els dos partits de preparació, amb un mig del camp més avesat a jugar per dintre acompanyant els dos puntes. L’Espanyol va patir perquè va sentir la necessitat de solucionar el partit com més aviat millor i, a més, no trobava vies prou clares per atacar la robusta defensa de l’Stjarnan. Els islandesos plantaven una línia de cinc homes quan defensaven i acumulaven els seus onze jugadors en els trenta metres més propers a la seva línia de gol. Sorprenentment, la primera ocasió va ser per al conjunt visitant, que va vorejar la diana en un xut llunyà de Halldorson –el seu jugador referència– procedent d’una segona jugada. Després d’un xut de Darder massa desviat, la primera gran ocasió dels blanc-i-blaus no va arribar fins prop del minut 30, en una combinació a la banda dreta entre Melendo, Javi López i Víctor Sánchez que va acabar en una passada de la mort per a Ferreyra, desviada per Rauschenberg. Les bandes semblaven el millor flanc per obrir la llauna, però el marcatge als dos puntes era prou seriós perquè no donés un resultat immediat. Granero ho va provar en una falta lateral en l’última oportunitat de l’Espanyol abans que l’àrbitre xiulés –no va ser l’únic– el descans.