L’Espanyol busca un glop de felicitat a Moscou. Les sensacions en la lliga són dolentes, i la calma es troba lluny de casa, on els catalans no han perdut cap partit. Més enllà dels condicionants esportius que posarà sobre la taula el CSKA, el principal adversari dels blanc-i-blaus són ells mateixos. L’atenció, de nou, estarà posada en David Gallego. La figura del tècnic està cada dia més qüestionada pels mals resultats. Els catalans estan en zona de descens i han perdut tots els partits de la competició estatal al RCDE Stadium. La pressió és cada cop més forta sobre la figura del surienc.

El crèdit s’esgota i el preparador sap que té dues bales al carregador per mantenir-se en el càrrec malgrat la versió oficial del club que evita parlar d’ultimàtums. La primera vida extra de Gallego es jugarà a l’Arena de Moscou aquesta tarda. El surienc no especularà amb el seu onze i intentarà posar els seus millors homes per aconseguir puntuar contra els russos. Un dels dubtes de l’onze és la presència de Calleri, que podria cedir el seu lloc a Wu Lei. Més enllà dels noms, el que preocupa és el joc i les errades individuals. Uns regals que han penalitzat en tots els partits l’Espanyol. Els futbolistes fa molts dies que volen fer propòsit d’esmena, però no ho aconsegueixen. El bloqueig mental és evident i la pressió, per fer una bona temporada en el retorn a Europa dotze anys després, encara fa més feixuga la missió de rehabilitar-se. La fragilitat de l’equip és evident, i fins i tot molts futbolistes ho han verbalitzat. Qualsevol element en contra desballesta el plantejament tàctic previ. L’Espanyol és un equip que busca certeses i elements ferms per aixecar el seu esquelet de joc, però no els troba. I és aquí el gran problema de David Gallego: fer evolucionar el seu equip i no caure pel camí. És la missió que té i ha de validar el seu passaport de continuïtat avui i diumenge contra el Mallorca. Pressió i més pressió tot nedant a contracorrent i sentint soroll de fons per futurs substituts que li poden agafar la cadira. Gallego té un o caixa o faixa. Un cara o creu, i ara ell i els seus jugadors han de demostrar que el projecte encara té recorregut tot i la complicada arrencada inicial.