Espanyol

L’alegria de la distància

Espanyol. S’ha convertit en un equip bipolar: fiable a domicili, on no ha perdut cap partit en tota la temporada, però fa figa a casa, on el contrast és absolut i no ha sumat cap triomf

L’Espanyol s’ha convertit en un equip bipolar. Amb estadístiques a la mà, no hi ha cap mena de dubte d’una dualitat que ja és tendència. L’estadística a casa és demolidora: quatre derrotes en lliga i un empat en l’Europa League contra el Ferencváros. Un equip, l’hongarès, que va caure a casa contra el Ludogorets, ara líder en solitari del grup amb 6 punts. La contraposició amb els resultats a domicili és absoluta. Lluny de l’RCDE Stadium, l’Espanyol no coneix la derrota. En lliga, els cinc punts que té en el seu caseller, els ha aconseguit gràcies a una victòria contra l’Eibar (1-2) i dos empats a Balaídos (1-1) i Vitòria (0-0). La tendència es fa encara més ferma amb la solvent victòria a Moscou contra el CSKA (0-2). Un magnífic resultat que encara agafa dimensions més estrafolàries veient les prestacions dels blanc-i-blaus, diumenge, contra el Valladolid. “A fora estem fent bons partits però a casa ens està costant una mica més i hem de capgirar-ho. El més important és no encaixar i mantenir la porteria a zero. Això ens està costant”, va constatar Víctor Sánchez. El cert és que l’Espanyol viu millor a quilòmetres de distància. Un marge terrestre que ha donat impuls a un equip que agonitza a casa. El triomf de prestigi de Moscou dona ales als futbolistes blanc-i-blaus però és pura benzina emocional per a David Gallego. El surienc sembla un funambulista. El crèdit que guanya a fora, el perd a casa. L’afició no perdona i els xiulets són recurrents. A domicili la tranquil·litat és total i la gestualitat dels futbolistes acompanya com les abraçades de David López i Wu Lei amb el tècnic. Un suport explícit per la seva metodologia. “Hem demostrat que aquest equip està unit i va en la mateixa direcció. Tots: els que juguem i els que no ho fem”, va explicar Víctor Campuzano, autor del segon gol contra el CSKA i cridat a tenir, de nou, un paper protagonista després de la lesió muscular de Calleri, que només va aguantar sobre el terreny de joc 22 minuts. La manca d’una pretemporada en l’ús es paga amb aquests trencaments fibril·lars. Un més i que afecta la davantera de manera preocupant. A la baixa de Calleri, cal sumar-hi la de Ferreyra, que encara en té per tres setmanes abans de tornar al terreny de joc. Sort que arriba l’aturada. Oxigen per al cos i la ment. Però abans caldrà continuar alimentant les alegries a domicili diumenge contra el Mallorca. Un altre match ball a Son Moix.

Arrencades en fals.

L’Espanyol té una tendència clara entre el seu rendiment a casa i a fora. La cosa no acaba pas aquí. La bona victòria contra el CSKA no pot amagar les debilitats que tenen els catalans per entrar en els partits. A Moscou es va tornar a veure aquestes deficiències en les arrencades i que, a l’RCDE Stadium, expliquen en gran part el perquè no han guanyat cap partit com a local. Gallego té encara molts interrogants per solucionar en el seu equip, i aquesta és la millor notícia, té molt de marge de millora. El surienc ha començat a apostar, obertament, pel sistema de 4-3-3. Un sistema que dona moltes més potencialitats a Matías Vargas i aprofita l’amplitud per bandes d’homes com ara Adrià Pedrosa i Corchia.

Vargas, el revolucionari

No cal fer cap enquesta per esbrinar quin és el futbolista diferencial de l’Espanyol. Matías Vargas s’ha convertit en una assegurança de vida per als blanc-i-blaus i, per extensió, per a David Gallego. L’internacional argentí, el fitxatge més car de la història del club, és un jugador de raça i determinant. Les seves diagonals i la visió perifèrica per traçar assistència impossibles ja comencen a ser marca de la casa. A Moscou es va exhibir de manera clara i diàfana. És el motor de l’equip amb només dos mesos en dinàmica de grup. D’aquells futbolistes que marquen la diferència. Un exemple a seguir per la resta dels seus companys, que s’han contagiat de la seva animositat.

LA PLANTILLA

“Hem de capgirar-ho”, admet Víctor Sánchez amb certa urgència

DAVID GALLEGO

Veu com el seu equip no falla a domicili però, els problemes, els té a l’RCDE Stadium

PRÒXIM PARTIT

Juga a Mallorca i haurà de deixar el canvi per després de l’aturada. Gallego respira

Gallego compleix amb una de les seves prioritats

L’estil de Gallego es basa, en gran part, en la força dels laterals. Fins ara no ha tingut la possibilitat d’alinear en un mateix partit, per temes de lesions, Sébastien Corchia i Adrià Pedrosa. El francès i el català són dos futbolistes similars: ràpids i atrevits en atac. D’aquells jugadors que donen amplitud al terreny de joc i sorprenen el contrari per la seva velocitat. A Moscou, el surienc, a banda d’agafar oxigen, va poder complir una de les seves prioritats conceptuals: alinear dos futbolistes essencials com Adrià Pedrosa i Sébastien Corchia junts.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)