Calero demana pas

Fernando Calero (Boecillo, 1995) és un dels grans fitxatges de l’estiu de l’Espanyol. El central està cridat a ocupar al buit deixat per Mario Hermoso. El club blanc-i-blau va pagar vuit milions d’euros al Valladolid pels seus serveis. És el defensa més car de tota la història del club i el tercer fitxatge més elevat que ha fet l’entitat. Fins ara les aparicions del castellà han estat discretes i amb un parell d’errades greus lluny de la categoria que se li suposa; una situació que va empènyer David Gallego a treure-li la titularitat en els seus últims dies a la banqueta. La marxa del surienc i l’entrada de Pablo Machín ha coincidit amb una lesió al quàdriceps de la cuixa dreta. Això l’ha obligat a veure els partits de l’Espanyol des de la distància. Machín va estar a punt de fer-lo entrar en la llista de l’últim partit contra el València, però el tècnic de Sòria se’n va desdir en l’última sessió per evitar alguna recaiguda. “No ens podia ajudar en els 90 minuts i vam decidir no precipitar-nos”, recordava divendres. Ara sembla que el futbolista tindrà la seva oportunitat dijous contra el Ludogorets a l’Europa League o bé, a tot estirar, diumenge al Wanda Metropolitano. Machín ha de sacsejar la seva línia de contenció. Fins ara, en la lliga, aquesta s’ha mantingut invariable amb Naldo, Bernardo i David López. Línia de tres centrals que només ha mogut a l’Europa League donant entrada a Lluís López i Dídac. L’inamovible Bernardo Espinosa ho ha jugat tot i ha estat l’únic jugador de camp que ha disputat tots els minuts des que Machín ha arribat a la banqueta.