L’Espanyol va omplir el sarró d’autoestima dijous contra el Ludogorets. Una senyora golejada que certifica el bon moment de forma en l’Europa League. L’equip camina com un coet pel vell continent però sotsobra en la lliga sense rumb fix. Contraposició d’estats d’ànims que ha portat a certa esquizofrènia existencial una afició que no s’atreveix a gaudir d’una manera plena les nits de dijous pensant ja en la tremolor de cames dels caps de setmana. Dues vides. Dues realitats paral·leles que t’enfronten davant del mirall fins a confondre la realitat. Un malson kafkià sacseja les projeccions de futur i tenyeix d’incertesa el present immediat.

Pablo Machín vol trencar amb aquest Espanyol de dues velocitats. Dues marxes que, no només se circumscriuen en la dualitat de la lliga i Europa, sinó que van més enllà. En un mateix partit, l’Espanyol és capaç de mostrar-se segur i disciplinat en totes les decisions fins que s’ensorra en un tancar i obrir d’ulls. Aquesta és la sensació de vertigen a què vol posar fi el tècnic de Sòria dotant el seu equip d’un ritme més regular durant els noranta minuts i evitant les baixades de tensió. El primer pas és aprofitar l’embranzida anímica d’Europa i donar-hi continuïtat. A més, el rival convida a tenir tots els sentits en estat d’alerta: un Atlético ferit i qüestionat. El conjunt blanc-i-vermell mai havia sofert, sota la batuta de Simeone, la indeterminació actual en totes les línies. “Sembla que està passant per una pseudocrisi que ja m’agradaria tenir a mi. És un equip complicat a casa. És un partit complex però anirem a guanyar i, si no podem, doncs almenys puntuar. Més que bones sensacions, necessitem punts”, va dir Machín sobre el teòric mal moment dels colchoneros, a només dos punts del lider. “Els mals resultats els fan perillosos i així he mentalitzat els meus jugadors. Quan estan així voldran fer callar alguna boca i no volem ser un convidat de pedra”, va dir el tècnic.

De fet, a l’Atlético li costa guanyar i s’ha convertit en un equip irregular que ha fet de l’empat una tendència: dels setze partits oficials jugats fins ara, set han acabat en igualada. Una tendència que explica les mancances actuals d’un equip en plena regeneració de peces. Entre elles, una de molt familiar: Mario Hermoso, excentral blanc-i-blau, que avui jugarà de titular en un equip en què Morata és el futbolista més en forma davant un Machín que introduirà un onze totalment diferent del que va jugar dijous contra el Ludogorets. “Juguem amb unes idees fa anys i ara les hem de plasmar al camp. Hi ha moments bons i dolents. Necessitem treballar la concentració, la regularitat, i això ho dona el camp; no les paraules”, explicava al seu torn Simeone, que no pensa en revolucions després de nou anys a la banqueta madrilenya. Mateixa fórmula de sempre, i el famós “partit a partit”: “Només pensem en el partit contra l’Espanyol. Serà un partit complex i tenen una motivació especial amb l’arribada del nou entrenador.”