L’Espanyol viu els dijous amb felicitat plena. Tot és alegria. No hi ha pors, només certeses. Els camins del dubte són per a la lliga. L’alegria i els somriures són interminables per a un equip que navega pel Vell Continent amb una comoditat total. És igual el rival, el terreny o els onze homes que surtin a la gespa. L’Espanyol es manté imparable a l’Europa League des que va començar el seu camí a finals de juliol. Des de llavors cap equip ha aconseguit guanyar els blanc-i-blaus, que sumen una ratxa de 26 partits sense perdre. Un rècord històric que cap equip ha aconseguit. Aquesta nit un dels grans al·licients serà allargar aquesta bona ratxa. Ampliar-la amb un partit més si s’empata o es guanya el CSKA en l’últim partit de la fase de grups. Serà un partit sense cap transcendència classificatòria per als blanc-i-blaus. L’empat en l’últim partit contra el Ferencváros va segellar el seu lideratge de grup. Avui és el dia per gaudir del moment i d’una majestuosa classificació. Un dijous, un més, per aparcar els problemes de la lliga i posar-se en mans del carpe diem més absolut.

Un respir, dels pocs que tindrà l’equip aquesta temporada, per agafar aire i confiança. La lliga ja flagel·la constantment l’equip des de la primera jornada. Jugar a Europa és com anar al balneari amb la parella. Degustar uns bons massatges i sentir com la vida, amb aquests petits moments de felicitat, agafa sentit. És com el cafè, de primera hora, que es degusta amb plaer infantil. I és que per als jugadors de l’Espanyol jugar a Europa és com tornar a la infància. Jugar sense preocupacions. L’únic pensament és divertir-se amb els amics sense por d’equivocar-se. Els nens mai s’equivoquen perquè estan despullats de les responsabilitats futures. Europa és el pati de l’escola on sempre vols tornar. No hi ha lligams i protocols disciplinaris. Hi vas perquè et sents bé i tot flueix sense tenir la sensació d’esforçar-te. És un aprenentatge natural i una satisfacció plena i deliciosa. Així se senten l’Espanyol, els seus aficionats i seguidors quan sona l’himne de l’Europa League i amb les primeres llums del dijous, a trenc d’alba. És una manera de reconciliar-se. Un ritual, ara més que mai, per agafar energies per al que vindrà. És la calma abans de la tempesta de diumenge a la lliga contra el Betis. Aquest és el partit que hi ha al retrovisor. El caixa o faixa permanent des de fa setmanes que truca a la porta. Però no avancem esdeveniments. Ara toca degustar la trajectòria per Europa i aparcar els viatges pel Vell Continent fins al febrer.