Espanyol

Esperant Abelardo

L’asturià és l’escollit per agafar el relleu del destituït Machín

El tècnic encara s’està rumiant la possibilitat de fer el pas i l’Espanyol mentrestant sospesa altres alternatives que coneguin la lliga

La sortida de Pablo Machín aboca l’Espanyol a una temporada amb tres tècnics. Serà la tercera vegada que els blanc-i-blaus es troben en aquest escenari aquesta dècada. Ara la incògnita és esbrinar qui serà l’escollit per agafar el relleu del preparador de Sòria. La seva missió és salvar l’Espanyol del descens després de 25 anys consecutius a primera. Molts són els entrenadors que han temptejat la direcció esportiva, capitanejada, ara, per Rufete. La decisió s’ha de prendre en les properes hores i la intenció de la directiva és anunciar el nou entrenador aquest matí o, a tot estirar, a primera hora de la tarda. El candidat més ben situat és Abelardo. L’asturià és el més ben valorat perquè té experiència a primera i ha treballat en situacions d’alt risc esportiu. Sense anar més lluny, a l’Alavés, va evitar el descens fa dues temporades i el curs anterior va salvar la categoria amb suficiència i amb possibilitats d’entrar a Europa fins a les darreres jornades. El problema és que qualsevol tècnic que arriba ara a l’Espanyol vol unes mínimes garanties per no fracassar en la missió de la permanència i això implica concretar els noms dels fitxatges que portin l’equip a fer un salt de qualitat. En aquesta nòmina de tècnics s’han sondejat diversos noms, des de Jorge Sampaoli, un objectiu impossible, fins a José Antonio Pizzi. El club té altres noms a la recambra per si Abelardo acaba no fent el pas en les properes hores. Francisco, ex-Osca, és un altre dels tècnics que figuren en les travesses, però l’objectiu prioritari és Abelardo.

El comiat de Machín

L’Espanyol posava fil a l’agulla per a la destitució de Pablo Machín a primera hora del matí. La derrota contra el Leganés ha estat el detonant final. El tècnic de Sòria ha gaudit de deu partits de lliga a la banqueta. El balanç final és aclaparador: 5 punts de 30 possibles. Les bones sensacions que destil·lava l’equip, per moments, no poden superar el pes de les matemàtiques. De fet, l’Espanyol ha anat enrere amb Machín. David Gallego, el seu antecessor, va obtenir també cinc punts, però en dues jornades menys. L’abisme truca a la porta d’un equip que només ha sumat 10 punts en 18 jornades i que acabarà aquest any com a cuer de primera. El dolor i la incertesa més absoluta ja els recorren l’espina dorsal. Una sensació de neguiteig que no s’ha mitigat amb el canvi d’entrenador.

Crisi estructural

Els nervis són evidents. I la crisi esportiva també s’ha contagiat als despatxos. Roger Guasch, director general corporatiu, feia les maletes després de dos anys. Els canvis en les altes esferes, però, en espera d’un nou cap econòmic, no acabaven pas aquí. Òscar Perarnau abandonava la direcció esportiva per ser secretari tècnic. Rufete ascendia a director esportiu. Precisament serà l’encarregat de fer la tria del nou inquilí de la banqueta. Tota la pressió per a l’exjugador, que, en cas d’error, també haurà de marxar. O tot o res. La situació actual és una concatenació d’errors en cadena sense aturador. L’equip tenia l’alegria de tornar a Europa 12 anys després i, en sis mesos, ha acabat enfonsat en la misèria i sense guanyar cap partit de lliga a casa. Pel camí, Joan Francesc Ferrer, Rubi, l’artífex de la fita d’arribar a Europa, decidia no continuar assenyalant la falta de projecte en un any com el del salt a Europa.

Rubi és passat, però és la gènesi del problema actual. El maresmenc havia encaixat a la perfecció en el club per discurs, metodologia i coneixement intrínsec de la casa. La seva sortida abrupta ha anat torpedinant tota la resta. L’Espanyol ha anat contra corrent des de llavors. No la va encertar amb els substituts a la banqueta i les sortides de Borja i Hermoso han fet minvar el rendiment global. L’Espanyol ha perdut fiabilitat al darrere i contundència al davant. És l’equip més golejat de la categoria (34) i el menys golejador (12).

Jugadors assenyalats

Els futbolistes, al marge de qui sigui el futur tècnic, tenen ara mateix una feixuga càrrega a les espatlles. Molts es queixaven de la dificultat per interpretar els mecanismes tàctics de Gallego i d’altres es maleïen per l’encotillament tàctic de Machín. Tot són excuses, però ara mateix seran els assenyalats. Tots ells hauran de fer un pas endavant. “Qui no pensi que ens podem salvar ja no cal que torni de vacances”, assenyalava David López després de la derrota de Leganés. Una advertència en tota regla. De fet, el santcugatenc va ser el que millor va parlar en zona mixta, conscient del dolor real que implica baixar a segona.

Abocats al mercat

Més enllà d’això, l’equip necessita fitxatges de manera urgent. “Un entrenador no pot fer d’un burro un cavall de curses”, deia Machín el dia de la seva presentació. En el seu comiat a les xarxes era clarivident. “Hi ha temps per aconseguir l’objectiu i els reforços hi ajudaran.” Una manera implícita de dir que la plantilla actual no dona per a més, i és que, al marge del nou inquilí de la banqueta, l’Espanyol ha d’accelerar en el mercat per trobar elements que li permetin fer un salt de qualitat ostensible per evitar les brases. Números a la mà, els blanc-i-blaus han de sublimar les seves prestacions en la segona volta i enfilar-se per sobre dels 30 punts per anar tranquils. Un segon tram de lliga que exigirà un nivell de competició europea a l’equip. I per fer-ho necessita dinamita i qualitat.

RUFETE

Té tota la pressió per encertar-la amb el recanvi ara que és responsable de l’àrea esportiva
Està engrescat, però necessita un perfil dels nous fitxatges que es faran al gener

Machín: “Hi ha temps; els reforços hi ajudaran”

“Acomiadar-se d’un club mai és fàcil, menys encara quan confies en un projecte i hi centres tot el teu esforç i la teva dedicació. Vaig arribar amb la màxima implicació i amb la il·lusió de poder ajudar l’Espanyol, i agraeixo la disposició de la plantilla i dels treballadors des del primer dia”, explicava el tècnic en la carta de comiat que va penjar a les xarxes socials. El fins ara tècnic del conjunt blanc-i-blau ha volgut llançar un missatge d’esperança malgrat la delicada situació, cuer i a cinc punts dels llocs per la permanència. “Us puc assegurar que en tot moment he fet el que he considerat millor per a l’equip i per al club. No obstant això, el futbol a vegades no és «bona feina igual a resultats», però hem de tirar endavant. Heu de tirar endavant. Hi ha temps per aconseguir l’objectiu, i els reforços hi ajudaran.” El tècnic, que marxa amb el seu equip de col·laboradors, també va tenir paraules d’agraïment: “Ahir [per diumenge] va ser el meu últim partit com a tècnic de l’Espanyol; per això m’agradaria donar les gràcies als que han confiat en mi durant aquests mesos. En primer lloc, vull agrair a l’afició periquita l’afecte i el respecte que m’han transmès, tant a dins com a fora del camp. També vull donar les gràcies als empleats i a aquells que formen part del club. Us desitjo molta sort, periquitos.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)