Espanyol

Iván Alonso, el paradigma

El referent. Va ser un dels grans fitxatges de l’Espanyol de Pochettino el 2009. El davanter, fitxat al gener, va tenir un pes clau per evitar un descens cantat. Més enllà dels seus cinc gols, el seu esperit competitiu va contagiar tot l’equip

El conjunt blanc-i-blau ja ha viscut aquesta situació altres vegades al llarg d’aquest mil·lenni. Fent memòria, el futbolista que millor representaria aquestes necessitats i funcionaria com a paradigma perfecte és Iván Alonso. L’uruguaià va arribar el gener del 2009 procedent del Múrcia de segona divisió. Un fitxatge que va donar caràcter i esperit de lluita a un equip que necessitava un miracle per salvar-se. Pochettino va impedir una condemna que semblava inevitable. I aquí Iván Alonso va tenir un pes clau per salvar l’equip. Més enllà dels cinc gols que va marcar en 16 partits, el seu esperit competitiu va contagiar la resta de companys fins a assolir la permanència contra pronòstic.

Més enllà d’això, i sense tantes urgències classificatòries, l’Espanyol va apostar en altres mercats hivernals per futbolistes com ara Osvaldo (2010) o, un any més tard, homes com per exemple Kalu Uche i Philippe Coutinho. Oportunitats de mercat, principalment la de l’argentí, que van sortir rodones tant pel que fa al rendiment com als rèdits econòmics. Ara l’Espanyol busca un revulsiu i sap que haurà de posar-hi diners per sortir del pou on s’ha ficat. No hi ha temps per a experiments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)