L’Espanyol ha mutat la seva mentalitat amb l’arribada d’Abelardo i l’empat d’or en el derbi. La bona dinàmica psicològica ha vingut reforçada pel fitxatge de Raúl de Tomás. Chen Yansheng va assegurar en la junta d’accionistes que faria tots els possibles per no baixar a segona i els fets li estan donant la raó. El mandatari xinès ha fet la major inversió del club en tota la seva història pagant 20 milions pel davanter madrileny. Aquesta acció ha estat l’últim ressort que ha endollat una afició melancòlica i que ara creu en la salvació com un fet ineludible. El “Sí que es pot” del final del derbi és la mostra més fefaent de la catarsi emocional experimentada per la parròquia blanc-i-blava en plena comunió amb el seu equip. Aquestes sensacions contrasten amb la situació de cuer de l’Espanyol: 11 punts i, encara, a 4 de la salvació. Necessiten els blanc-i-blaus un salt qualitatiu i quantitatiu en el seu futbol per assolir els 30 punts que li assegurarien la permanència a primera. Així doncs, estem parlant de signar una segona volta de competició europea. Però ara mateix l’estat en què es troba l’equip és de confiança plena. Unes sensacions que recorden, a la perfecció, la resurrecció experimentada fa deu anys amb Mauricio Pochettino a la banqueta. Una missió impossible que va transformar un fet utòpic en real. Fins i tot David López ha agafat el lema de De la Peña. Aquella bogeria existencial per creure en la salvació. L’Espanyol en la seva màxima expressió. Magnificar el discurs i canviar el feixuc destí. On molts trontollen, l’Espanyol hi veu certeses i un camí clar i diàfan cap a la salvació. Un possibilisme a prova de disgustos i en què el club blanc-i-blau sempre ha sortit reforçat des de la unió total entre equip i afició.

Ara mateix l’Espanyol està en aquest punt d’ebullició. Un gir copernicà de positivisme i que també recorda l’experiència del 2004 amb Luis Fernández a la banqueta. Paral·lelisme i més paral·lelisme per creure en una remuntada que ja és dogma de fe. Tothom creu que és i serà possible. Només així s’entén i es comprèn la bogeria d’un desplaçament massiu cap a Vila-real. Més de 2.000 seguidors blanc-i-blaus faran costat a l’equip en un pelegrinatge que té dosis de mística i superació. L’allargada ombra de l’esperit de Cladiu Raducanu farà acte de presència a l’estadi de la Ceràmica. L’últim desplaçament d’aquestes característiques es va fer fa 16 anys. En aquell 2004, l’Espanyol de Luis Fernández va començar a construir el relat de la salvació. Un gol solitari del davanter romanès va certificat un triomf èpic. Un gol recordat per com va cedir la tanca de seguretat, però, per sort, no hi va haver cap ferit greu.

Ara l’Espanyol ha pujat a coll d’aquest esperit del romanès. Una forma de vida i de patiment. Ningú veu impossible sortir amb els tres punts a la butxaca i iniciar aquesta segona volta de la millora manera: amb un triomf per seguir endavant amb l’odissea de primera. La carrera d’un salmó blanc-i-blau que encara no ha guanyat a casa.