L’Espanyol torna a la lliga. Territori de realitat i de tremolors. Aquí és on es juga el ser o no ser. L’existència més íntima de l’entitat es posa a prova contra el Vila-real aquesta tarda. L’Espanyol ha mutat la seva mentalitat amb l’arribada d’Abelardo, i l’empat d’or en el derbi ha estat un bon impuls. La bona dinàmica psicològica ha vingut reforçada pel fitxatge de Raúl de Tomás. Una inversió rècord, la més important de la història de l’entitat. Un moviment de 20 milions per trencar la lògica del destí. Aquesta acció ha estat l’últim ressort que ha endollat una afició melancòlica i que ara creu en la salvació com un fet ineludible. El “Sí que es pot” del final del derbi és la mostra més fefaent de la catarsi emocional experimentada per la parròquia blanc-i-blava en plena comunió amb el seu equip. Un clímax que tindrà continuïtat avui amb una peregrinació de 3.000 aficionats. “Dono les gràcies a la gent que es desplaçarà. Com a entrenador em sento afalagat. Vull que els seguidors se sentin orgullosos de ser periquitos. Estic molt emocionat i il·lusionat”, recordava el tècnic sobre el desplaçament massiu que es viurà avui. Vint-i-dos autocars i cotxes particulars formaran part d’aquesta caravana blanc-i-blava de la il·lusió. Curiós sentiment. Un desplaçament digne d’un partit europeu però que és vist per l’afició com la primera pedra en el camí de la salvació. Aquestes sensacions contrasten amb la situació de cuer de l’Espanyol: 11 punts i, encara, a 4 de la salvació. Necessiten Els blanc-i-blaus necessiten un salt qualitatiu i quantitatiu en el seu futbol per assolir els 30 punts que li assegurarien la permanència a primera. Així doncs, estem parlant de signar una segona volta de competició europea. L’aficionat ho sap, i per això ha fet el pas de ser partícip d’una catarsi col·lectiva. “Els dinou partits que ens queden seran importantíssims, finals. No se sortirà d’aquesta situació en quatre partits. Costarà, i per això cal anar pas a pas, però hi anem molt motivats”, reblava Abelardo, conscient de la importància del pla mental per surar sobre les brases de l’infern. Una missió impossible pot transformar un fet utòpic en real. Fins i tot David López ha agafat el lema de De la Peña. Aquella bogeria existencial per creure en la salvació. L’Espanyol en la seva màxima expressió. Magnificar el discurs i canviar el destí. On molts trontollen, l’Espanyol hi veu certeses i un camí clar i diàfan cap a la salvació. Un possibilisme a prova de disgustos i en què el club blanc-i-blau sempre ha sortit reforçat des de la unió total entre equip i afició. Ara mateix l’Espanyol està en aquest punt d’ebullició. “Els jugadors han de gaudir i intentar guanyar. S’han d’alliberar i no pensar en la situació en què estem”, insistia el preparador asturià, i recordava: “Ells han de confiar en la seva qualitat, perquè hi ha molt nivell, però la ment és fonamental tant en l’esport com en la vida.” Per això, la victòria avui a Vila-real és la constatació d’un fet màgic. Creure en una remuntada ja és dogma de fe. Tothom pensa que és i serà possible. Només així s’entén i es comprèn la bogeria d’un desplaçament massiu cap a Vila-real.