Camí de salvació
L’Espanyol guanya la seva ‘final’ contra el Mallorca i suma el primer triomf en lliga a casa
RDT torna a marcar, per cinquè partit consecutiu, i ja suma quatre gols. El madrileny ha estat el punt diferencial del partit
Espanyol 1 mallorca 0
MALLORCA:Reina; Pozo, Valjent, Raíllo, Agbenyenu; Lago Junior (Abdon Prats, 80’), Salva Sevilla (Kubo, 64’), Baba, Febas (Hernández, 72’); Dani Rodríguez, Budimir. ESPANYOL:Diego López; Javi López, Bernardo, Cabrera, Dídac Vilà; Embarba, David López (Víctor Sánchez, 72’), Marc Roca, Darder (Víctor Gómez, 84’); Calleri (Matías Vargas, 64’), Raúl De Tomás. GOLS:1-0 (58’) Raúl De Tomás.ÀRBITRE:Mateu Lahoz (valencià) va mostrar targetes grogues a Andrés Prieto (6’); Dídac Vilà (39’): Diego López (53’); Salva Sevilla (61’); Cabrera (69’); Víctor Sánchez (79’);. Agbenyenu (86’); Víctor Gómez (94’).PÚBLIC:23a jornada de lliga. RCDE Stadium. 32.823 espectadors van veure el partit en directe.“Sí es pot”, el crit unànime dels 32.000 aficionats del RCDE Stadium
Era un partit amb aroma a final. Un duel a caixa o faixa en què l’Espanyol buscava seguir viu i amb la mascareta d’oxigen funcionant a ple rendiment. No hi havia marge d’error i els deixebles d’Abelardo no van fallar. No ha estat el millor partit, ni de bon tros, però calia competir i marxar cap a casa amb els tres punts a la butxaca. El RCDE Stadium lluïa un ambient de gala amb més de 30.000 espectadors que van veure el duel amb l’ànima encongida però amb un bri d’esperança gràcies al gol de Raúl de Tomás que donava la victòria. Tres punts d’or que han de marcar un punt d’inflexió de cara al futur periple per la lliga. L’Espanyol no està salvat i el camí serà llarg i feixuc, però el triomf marca el camí de la salvació. De fet, els blanc-i-blaus, a més d’atrapar al Mallorca en la puntuació, s’ha tret una llosa de dimensions gegantines: guanyar el primer partit a casa. Fins ara, els blanc-i-blaus no havien sumat els tres punts i només podien presumir de quatre raquítics empats. Un problema endèmic que ha durat 12 partits. La darrera victòria al RCDE Stadium és del 18 de maig, en aquella tarda icònica en què l’Espanyol es va classificar per a l’Europa League contra la Real Sociedad. Des de llavors, un desert que explica, en gran part, la difícil situació en la taula. Aquest primer triomf casolà és un bàlsam en forma de reforç psicològic. El camí de la salvació passa pel RCDE Stadium. No s’entén seguir en primera sense tenir una bona fiabilitat a casa i ara l’Espanyol ha de fonamentar la permanència a casa i seguir traient petroli a domicili, com ha fet fins ara.
De Tomàs, el referent
El madrileny va portar la calma a un partit carregat de nervis i certes imprecisions. Es mastegava en l’ambient la feixuga càrrega del pes del partit. No es podia fallar i així ho va entendre una afició que va omplir l’estadi amb més de 30.000 espectadors. Una olla a pressió que va ajudar l’equip en els moments més tensos. La destensió final va arribar amb el xiulet de Mateu Lahoz, àrbitre extemporani, extravagant i amb certa pedanteria en el tracte amb els jugadors. Ni ell va descentrar un Espanyol combatiu i responsabilitzat, un Espanyol que no va fer cap error defensiu ni va regalar res al rival, a diferència de Granada. Calia jugar amb els nervis i així ho van pair uns futbolistes que encara tenen un llarg camí per aconseguir la salvació. Ahir, es va fer un pas molt important en aquest camí de llarg recorregut. L’afició va acomiadar al seu equip al crit de “Sí es pot” i els futbolistes van respondre-hi amb les mans enlaire esperonant-se els uns als altres. Era el resultat d’una victòria alliberadora i amb un punt de catarsi col·lectiva. Es va fer un pas de gegant per assolir la salvació, un autèntic punt d’inflexió.
Publicat a
Notícies
Dimarts,16 abril 2024