Espanyol

PALOMA FERNÁNDEZ

EXJUGADORA DE L’ESPANYOL (2013-2020)

“El desgast m’ha empès a tancar aquesta etapa”

La capitana diu adeu a l’Espanyol després de set temporades vestint la samarreta blanc-i-blava

El debut a l’RCDE Stadium, el moment culminant de la seva carrera

Jo jugava prop del meu poble, però que em truqués l’Espanyol significava que complia el somni de la meva vida
Esportivament no s’ha encertat la tecla. Tant de bo sabés per què ha passat; a la plantilla hi ha grans jugadores

No ha estat l’adeu somiat per a Paloma Fernández (Madrid, 1989), amb la suspensió de la lliga, l’equip en la darrera posició –però salvat per decret– i una minsa participació en la seva última temporada. Però tot plegat no embruta gens ni mica la seva trajectòria amb la samarreta de l’Espanyol, on les ha viscudes de tots els colors en les set temporades que tot just ara ha donat per acabades.

Per què tanca aquesta etapa?
Després de set anys, ha estat el desgast psicològic el que m’ha empès a prendre la decisió. He viscut anys meravellosos, experiències molt maques, però l’esgotament mental ha estat el detonant.
Suposo que una temporada tan dura deu multiplicar aquesta sensació de necessitar aire fresc...
Exacte. Feia dos anys que patíem. Per a mi ha estat molt difícil perquè no he jugat tant com hagués volgut aquest darrer curs, per això tinc aquesta sensació i la voluntat de voler canviar d’aires.
El 2013 va complir un objectiu...
És el moment més bonic de la meva vida. Jugava a la segona divisió, a Torrelodones, prop del meu poble, i que em truqués l’Espanyol significava que complia el somni de la meva vida, que era jugar a la primera divisió. Era el meu gran objectiu, tot i que després han vingut molt bones experiències.
Quin és el record que l’emociona més?
Si he de triar, jugar a l’RCDE Stadium ha estat el gran moment de la meva carrera. També n’hi ha hagut d’altres, per exemple guanyar la copa Catalunya, tot i que era en el meu primer any i no sabia que seria l’únic títol. L’hagués valorat molt més si ho hagués sabut [riu].
La crisi econòmica gairebé arreplega l’equip femení...
La temporada 2014/15 va ser el nostre millor any esportiu com a grup i també personalment, però després ens comuniquen que el pressupost per a l’equip femení desapareixia. Aleshores, un nucli fort de jugadores vam decidir quedar-nos i vam tirar una situació difícil endavant. Però ja ho diuen, que no hi ha mal que per bé no vingui, i, personalment, aquesta decisió em va marcar perquè vaig començar a treballar i vaig conèixer persones que m’han marcat a la meva vida.
Eviten la desaparició i mantenen una línia de resultats positiva en aquell primer any...
Totes les temporades tenen els seus al·licients i en totes ens podem quedar amb alguna cosa. Personalment, en tots els grups i en tots els vestidors he trobat gent increïble. I, esportivament, vagi bé o malament, també n’acabes traient conclusions positives.
Un cop superada la crisi econòmica i mentre el futbol femení creixia a globalment, l’Espanyol –un equip amb tradició– ha anat cap avall esportivament i això ha desembocat en la pitjor temporada de la història. Per què ha passat?
És cert que el context ha permès que el futbol femení hagi crescut molt i el club ha fet una aposta forta per professionalitzar la secció. En aquest sentit, s’ha de valorar que l’entitat hagi aplicat aquest criteri. Però també és cert que, paral·lelament, no s’ha encertat la tecla. Tant de bo sabés quines han estat les raons. Mires la plantilla i hi ha jugadores que esportivament tenen un nivell molt alt, però no hem sabut encaixar. Ara espero que aquesta dinàmica pugui canviar aviat.
I què veu en l’horitzó?
Encara no ho sé. Havia de prendre aquesta decisió, però no sé cap on aniré. Tinc ganes de continuar jugant allà on m’arribi un repte que em torni a il·lusionar i on pugui sentir-me útil, que ho havia perdut una mica darrerament. No em plantejo res en concret i valoraré tots els pros i els contres de les propostes que m’arribin.
Set anys a l’Espanyol donen per a molt...
Només tinc paraules d’agraïment per a l’afició perquè no ha estat fàcil que ens donessin suport amb els resultats que hem tingut els darrers anys. Han tingut respecte, bones paraules, proximitat i sempre han estat allà. No puc fer cap altra cosa que agrair-los-ho.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.