L’Espanyol torna a competir avui contra l’Alavés després de tres mesos sense fer-ho. Aquest duel suposa el retorn dels blanc-i-blaus després de l’últim partit jugat a Pamplona a principis de març. És el punt de partida d’una cursa frenètica amb onze finals fins al 19 de juliol. Una marató de cinc setmanes en què es dirimirà el futur esportiu d’un equip que espera fugir d’un descens que molts ja veuen com més que probable. “Tots ens quedem amb el partit de Pamplona, que és l’últim, però hem fet bons partits. M’és igual el que opini la gent i si ens donen per morts. Tenim un partit molt important per començar el nostre objectiu, que no ha canviat des de fa tres mesos. Sortirem a totes. Tots partim de zero. És una lliga diferent i en il·lusió ningú ens guanyarà”, reblava Abelardo Fernández. Un missatge de vitalitat que vol trencar amb el pessimisme extern. L’Espanyol va sortir derrotat i amb la motxilla plena de dubtes de Navarra. Fa tres mesos d’aquella desfeta i, mentalment, sembla com si fos una altra temporada. Els futbolistes han tingut temps de reflexionar i meditar. Recuperar els bioritmes competitius i carregar-se d’esperances per a aquesta represa exprés. “Físicament estar en el mateix nivell és impossible però mentalment som diferents. Aquesta aturada ens ha anat bé i venim amb la ment molt neta”, certificava el tècnic asturià. Precisament aquesta és la millor arma de l’Espanyol per doblegar les dinàmiques que l’abocaven a l’abisme. Ara comença una nova lliga amb un nou decorat i sense públic. Qui millor s’adapti a aquest estrany escenari competitiu tindrà un pam d’avantatge respecte a la resta d’equips.“M’agrada més el futbol amb públic, sense és una altra història. Entenc que s’ha d’acabar la lliga i hem de jugar sota aquestes condicions. És una lliga diferent i tot canvia. El jugador ha de sortir mentalitzat des del primer minut. Són tres punts fonamentals”, insistia el preparador blanc-i-blau. En aquest escenari es mou l’Espanyol per foragitar les seves pors i focalitzar-se en un objectiu complicat i de dimensions gegantines: continuar a primera. “He vingut aquí per fer que l’Espanyol se salvi i serà una gesta important si ho aconseguim. Soc una persona ambiciosa i per falta de treball no serà. Estem al 200 per cent”, insistia un Abelardo que busca el seu tercer miracle després d’aconseguir dues proeses amb Sporting i Alavés però aquesta sembla, sens dubte, la més difícil.

Precisament, l’asturià parlava del seu exequip. “És un equip on he estat encantat i la meva relació amb tots els directius va més enllà d’una relació professional. La plantilla era espectacular i tinc rècords meravellosos. Mantenen l’estructura de bloc que tenia jo, però tenen més qualitat al davant amb Joselu, que no pot venir, Burke, Lucas, Camarasa..., és un equip molt vertical. És un equip que ens exigirà molt per poder guanyar-los”. La primera pedra de la salvació es basa en una victòria inexcusable avui contra els bascos. “És un partit transcendental. Sabem que si guanyem continuarem tenint més finals. És una oportunitat que se’ns presenta contra un rival que és com nosaltres. Hem de guanyar bastants partits per salvar-nos i un d’aquests és el de demà (per avui)”. Tot i això, el tècnic ha intentat donar la màxima normalitat al duel d’avui. “Hem de preparar un partit normal com si fos fa tres mesos. Hem incidit en el fet que hem jugat tres partits d’entrenament i ens hem d’acostumar al camp buit i veure com ens podem sentir. La resta no ha canviat. És un partit més.”