Espanyol

Signen l’acta de defunció

Espanyol. Certifica el seu descens virtual a segona. La salvació ja està a uns inabastables vuit punts a només set jornades del final. Els últims partits seran una penitència a un curs nefast

Betis 1 Espanyol 0

BETIS:Joel; Emerson (Barragán, 83’), Mandi, Bartra, Feddal, Pedraza (Moreno, 90’); Guido Rodríguez, Canales, Guardado (Aleña, 90’); Fekir (William Carvalho, 80’), Borja Iglesias (Loren, 80’).ESPANYOL:Diego López, Pipa (Víctor Gómez, 78’), David López, Naldo, Pedrosa; Darder, Iturraspe (Raúl De Tomás, 56’), Marc Roca, Embarba (NIco Melamed, 78’); Calleri (Wu Lei, 56’), Campuzano (Óscar Melendo, 56’).GOLS:1-0 (48’) Marc Bartra.ÀRBITRE:Martínez Munuera (col·legi valencià) va mostrar targeta groga a Pipa (10’); Guido Rodríguez (28’); Pedrosa (34’); Pedraza (69’), Naldo (73’); Borja (76’), Darder (79’), Emerson (82’)..PÚBLIC:31 jornada de lliga a l’estadi Benito Villamarín.

L’Espanyol ha escrit la seva acta de defunció a primera divisió. Calia sumar un triomf al Benito Villamarín per mantenir viva la flama de l’esperança. Res. Aquest equip ja està mort. No hi ha rastre de l’ADN heroic d’aquest mil·lenni ni de la resiliència atàvica que tantes vegades han salvat els blanc-i-blaus del desastre. El 25 de juny, a Sevilla, l’Espanyol ha enfilat el seu camí cap a segona per cinquena vegada en tota la seva història. Un descens virtual que només caldrà veure quan és matemàtic. La resta són focs d’encenalls i fins llavors queda una penitència de set eternes jornades per abaixar el cap i enfilar el camí d’un descens cuinat a foc lent però resultat d’una concatenació d’errors interminables.

El partit de l’Espanyol es pot resumir en una acció de Calleri en la primera part. L’argentí va disposar d’una immillorable ocasió per marcar, però es va perdre en una conducció sense final. Un cul-de-sac que va resoldre Mandi enviant la pilota a córner. Calleri també tenia una línia de passada neta per a Campuzano, que l’acompanyava en la jugada. En aquesta acció s’explica el drama de l’Espanyol. El conjunt blanc-i-blau es va jugar gran part de les seva supervivència a primera amb un davanter que només ha fet un gol en la lliga. Un dels grans reforços de l’estiu no ha tingut prou efectivitat per fer oblidar Borja Iglesias, ara a les files del Betis i rival ahir. El canvi de samarreta tampoc li ha anat bé, i els seus números estan lluny dels 17 gols que va fer el Panda en lliga. Tot i això, qui ha perdut més és l’Espanyol, que veu com el seu aterratge a segona és cada cop més a prop. Els miracles són comptats, i fa onze anys, amb Mauricio Pochettino a la banqueta, gran part de la màgia es va dilapidar remuntant set punts de desavantatge amb el descens en només vuit jornades. La victòria de l’Eibar posava blanc sobre negre en el camí del descens, que ja és a vuit punts, que semblen, i són, una distància sideral.

Un relat conegut

L’Espanyol és un equip superat. Ha cremat tres entrenadors i ha vist com el seu revulsiu i gran golejador, Raúl de Tomás, pitxitxi amb quatre gols en sis partits (la xifra ho diu tot) veia l’evolució dels seus companys des de la banqueta pels seus problemes al genoll. Matías Vargas, una altra de les incorporacions de l’Espanyol continental, no estava ni convocat. Afectat del coronavirus, les seves forces estan minvades, però en tota la temporada no s’ha vist res d’aquell futbolista que havia de ser diferencial i s’ha transformat en un etern suplent. Mateix camí seguit per Calero. Defensa crepuscular, cridat a suplir Mario Hermoso, ahir no era titular ni amb dos dels centrals habituals sancionats. Aquests petits detalls han anat alimentant la situació classificatòria de l’Espanyol. Res és casual i tot té el seu full discursiu. Una narració que s’ha anat consumant capítol a capítol com la història d’un descens anunciat tot i la inversió de 42 milions feta a l’hivern que no servirà per capgirar el full del destí. Ningú s’ho volia creure, però la realitat i la classificació són jutges implacables. És cert que encara queden 21 punts en joc i que les matemàtiques encara fan possible la utopia, però per alimentar aquest epíleg celestial cal un gir del guió diabòlic i pràcticament guanyar tots els partits en joc fins al 19 de juliol. Molta pressió per a un equip que rebrà el Madrid diumenge i encara li queda anar al Camp Nou. La missió era arribar amb vida als enfrontaments directes contra l’Eibar, el Leganés o el Celta, però sembla que a aquest Espanyol se li han fos els ploms.

Marc Bartra va dictar sentència tot just començar la segona part. El central català rematava, amb el cap, un servei de córner de Canales. Un Betis sense picant i estàtic en feia prou per desfer un moribund Espanyol. La mà d’Alexis Trujillo, el nou inquilí de la banqueta andalusa, no es va veure enlloc, però amb l’Espanyol qualsevol equip relativitza els seu estat anímic. El gol va anestesiar el conjunt català, estabornit i sense reacció. Només Diego López evitava el desastre amb dues bones aturades a xuts de Fekir i Canales. Un equip mort, destarotat i sense caràcter camí de segona. Per adobar-ho, Wu Lei, a assistència de Melamed, fallava un gol a un metre de la porteria. Un altre exemple que aquest equip ja no està viu. Una errada que ho diu tot.

ELS VESTIDORS

No sé què dir, tinc moltes emocions però no permetré que ningú abaixi els braços, hem de continuar fins al final
És molt dur parlar ara, però hem perdonat moltes ocasions, i així és molt difícil
David López
JUGADOR DE L’eSPANYOL
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)