El comunicat:

“Els fets en què m’he vist ficat en aquestes últimes setmanes, m’obliguen -molt al meu desgrat- a fer públic el següent comunicat. Sóc, per naturalesa, partidari de la discreció i procuro passar el més desapercebut possible ja que només em considero un jugador de futbol més i crec que l’únic interès que de veritat promou és el que faci al camp. Tot i així, he de manifestar:

El més important de tot: vull deixar evidents el meu agraïment i respecte pel RCD Espanyol en la gran majoria dels seus estaments, des dels treballadors del club, seguint pels companys d’equip i, sobretot, per l’afició que m’ha donat sempre mostres sobrades d’afecte i solidaritat que no oblidaré mai. Sempre estaré en deute amb cadascun d’ells. Durant les dues temporades i mitja en què he vestit, amb el més gran dels orgulls, la samarreta de l’Espanyol, he procurat dedicar totes les meves forces i la meva sencera voluntat a lliurar-me en cos i alguna cosa a aquest equip, sense que m’hagin importat la categoria o la situació a la taula. El resultat del meu esforç queda present i seria pretensiós per part meva anar-ho recordant; en tinc prou de sobres amb les conseqüències que ha tingut per al bé del club i la satisfacció dels seus seguidors. Pel que fa a aquells que s’han aprofitat del meu silenci per engrandir els seus interessos personalistes de manera roí i covard, fent-lo servir també com a cortina de fum per tapar una gestió directiva desafortunada haurien de respondre dels seus actes sense parapetar-se darrere meu. El mateix que hauran de ser ells els que expliquin el perquè de l’afany per expulsar-me d’un equip que considerava com a casa meva, posant en marxa una campanya desproporcionada d’atacs personals que no desitjo que pateixi ningú.

Tinc en l’estima que es mereixen Diego Catoira Mosquera i Diego Martínez Penas, actuals director esportiu i entrenador respectivament del RCD Espanyol; els seus mèrits professionals i el seu historial els precedeixen i els avalen sobradament, crec. Ells tindran les seves raons, per haver-me arraconat i infravalorat, encara que no les qüestionaré públicament. Tinc molt clar que la disciplina, la fidelitat i l’obediència són valors bàsics per a qualsevol esportista, així m’ho van inculcar des de molt nen i no els trairé ara. Per això, acato sense cap crítica la determinació dels dos tècnics de no comptar amb mi en absolut. En la mateixa línia, suposo que ells entendran que jo hagi procurat trobar una sortida digna que em permetés continuar la meva il·lusió més profunda, la de jugar i donar el millor de mi en aquest esport. Una il·lusió a què situo per sobre de la retribució econòmica, o qualsevol altre tipus d’avantatge: a la vista està.”