Els aldarulls que es van produir diumenge a l’RCDE Stadium mentre el Barça celebrava el títol de lliga sobre la gespa van tapar una realitat que es repeteix jornada rere jornada i que els ha catapultat a una situació molt crítica. Un derbi que havia de servir per a l’esperança es va convertir en un malson. Els jugadors blanc-i-blaus no van fer acte de presència i van rebre un bany del Barça, disposat a segellar la lliga a l’estadi de l’etern rival.

Luis García va apostar per donar continuïtat al sistema que li va permetre guanyar el Getafe (1-0) i lluitar contra el Sevilla (3-2), amb tres jugadors al mig del camp i cinc defenses. Un plantejament que des del primer instant es va evidenciar que era erroni. Els futbolistes periquitos van oferir una imatge molt poc competitiva i es van veure clarament superats en totes les facetes del joc, sense pressionar, amb les bandes molt desprotegides, pocs duels guanyats i, el que més mal està fent en aquest curs, una àrea molt mal defensada. Amb els quatre gols del Barça, els blanc-i-blaus han encaixat 60 gols en 34 partits de lliga disputats. Uns números que els situen com la tercera pitjor defensa del campionat, per darrere de l’Almeria (61) i l’Elx (64). Només en sis duels han aconseguit tancar la porteria. Va ser contra el Getafe, el Cadis, l’Elx, el Betis, el Valladolid i l’Athletic. Aquesta facilitat per rebre gols fa que ni tan sols disposant d’una de les millors davanteres de la lliga tinguis garantit que puguis arribar a puntuar. Prova d’això és que els blanc-i-blaus han marcat dos gols en dotze partits, però només els ha servit per guanyar-ne dos.

El Rayo, l’Atlético, el València i l’Almeria són els quatre rivals que queden i estan obligats a guanyar. En la primera volta, el balanç amb aquests equips és de dos empats i dues derrotes. Matemàticament, l’Espanyol encara és viu, però les sensacions deixen molt a desitjar. Amb un equip molt tocat anímicament i un futbol molt pobre, té molt pocs arguments per mantenir-se a primera.