ATHLETIC CLUB: Herrerín (Gorka, 65'), De Marcos, Gurpegui, Etxeita, Balenziaga, San José, Mikel Rico, Iraola, Muniaín (Beñat, 84'), Aduriz, Williams (Laporte, 89').

ESPANYOL: Pau, Arbilla, Álvaro, Moreno, Fuentes, Cañas, Víctor Sánchez, Lucas Vázquez (Sevilla, 69'), Víctor Álvarez (Caicedo, 49'), Sergio García, Stuani.

Havia de ser una nit màgica i històrica, la primera de la curta existència del Power8. El guió previ era perfecte i tenia els condiments ideals, tant per l'expectació creada com per l'ambient que es va viure a les grades. Un estadi que va registrar ahir la millor entrada de la temporada, vorejant les 35.000 ànimes. L'epíleg va ser degustat com un plat d'autèntic gurmet, però era això, només un element accessori, i el plat principal va fallar de dalt a baix. L'Espanyol va ser un equip totalment desconegut per la seva afició. L'ansietat, lluny de ser bona tal com havia interpretat Sergio González, es va convertir en una motxilla massa pesada per als seus deixebles, a qui el partit d'ahir els va encotillar per un còctel d'emocions que no van saber gestionar. La gran nit blanc-i-blava es va tornar massa aviat en una nit de malson.

L'Athletic Club en va tenir prou amb una efectivitat letal per liquidar l'eliminatòria. El primer gol va arribar aviat. Héctor Moreno va refusar una pilota i Aduriz, atent, la va recollir per enganxar-la a la frontal de l'àrea i, a la mitja volta, de xut creuat i ajustat al pal, enviar-la al fons de la xarxa. Primer xut de l'Athletic i el davanter tornava a obrir el marcador com ho havia fet en l'anada a San Mamés. El golejador basc demostrava que, amb 34 anys, està en el seu millor moment de forma. El gol va ser un sotrac emocional per als jugadors blanc-i-blaus i, de retruc, per a tot l'estadi. Afloraven els nervis, latents dels del principi. El joc dels catalans es convertia en contínues indecisions i dubtes en defensa. El desgavell era constant i fins i tot Pau, segur fins ahir, s'afegia a les inconcrecions. L'Athletic treia profit de l'estat comatós periquito per anar agafant consistència en el seu joc. No era un futbol brillant però sí efectiu i suficient per fer mal i alimentar els dubtes locals. El primer xut a porteria de l'Espanyol va arribar al fil de la mitja hora. Stuani va aprofitar una errada de la defensa però Herrerín va endevinar el seu xut amb l'esquerra. L'Espanyol es va esperonar amb aquesta primera bona aproximació, però no en tenia prou per dominar el partit. La tragèdia va arribar en una jugada d'estratègia. Iraola va picar un córner i Etxeita es va elevar per rematar de cap al segon pal i fer el segon, el de la sentència definitiva. Dues arribades i dos gols. Letals, els bascos. L'Espanyol estava tocat i enfonsat i només s'encomanava a una segona part èpica que no va arribar.

El segon acte va ser l'acte de defunció de l'Espanyol en aquesta copa. La reacció mai va aparèixer i l'Espanyol va viure el final del partit com una autèntica penitència com també ho va ser per a Iago Herrerín, porter de l'Athletic, que es va lesionar a la cama de manera fortuïta. Més sort va tenir Muniaín, fins ara molt discret al llarg de la temporada: va revifar fent un magnífic partit i va fer anar de corcoll la defensa blanc-i-blava. El seu element antagònic va ser Lucas Vázquez. El gallec era un dels futbolista més brillants de l'Espanyol, però ahir va estar perdut sobre la gespa. Va fer errades impròpies d'un futbolista del seu nivell que denotaven els nervis del moment. Sergio González va decidir tallar l'agonia i el va substituir. El futbolista va mostrar la seva ràbia xutant una ampolla a la banqueta. Era la imatge de la impotència i la tristesa. Sensacions que van viure tots els aficionats blanc-i-blaus. Molts d'ells van abandonar l'estadi a vint minuts del final sense esma per aplaudir els seus herois, que ahir es van vestir d'humans sense rastre de les grans nits contra el València i el Sevilla. Uns futbolistes que han protagonitzat grans nits aquesta temporada marxaven ahir pel túnel de vestidors amb la cara dels condemnats a cadena perpètua. Tètric final per a una plantilla que ho ha donat tot en la copa i s'ha quedat a la portes d'una final històrica. Els pocs milers d'aficionats que es van quedar a les graderies van canviar les lamentacions per aplaudiments. Ara la incògnita de futur és com encaixarà l'Espanyol el daltabaix de la copa. La rutina de la lliga no es pot deixar passar i cal seguir fent els deures per amarrar la salvació.