Sergio González viu els moments més delicats des que va arribar a la banqueta blanc-i-blava, el juliol del 2014, i el seu càrrec, després dels últims resultats, penja d'un fil. Ara mateix ningú pot assegurar què passarà amb el de l'Hospitalet més enllà del partit de dissabte contra Las Palmas. I és que l'entrenador tindrà dues revàlides d'obligat compliment: passar als vuitens de la copa contra el Llevant dimarts i guanyar Las Palmas en la lliga per no enfonsar-se més en la taula. Una classificació que comença a fer pànic fins i tot als més optimistes. Ahir, amb el triomf del Màlaga, el descens ja és a tres punts. Ara mateix la decisió final és en mans del director esportiu, Òscar Perarnau. El maresmenc, màxim valedor de Sergio, intentarà aguantar al màxim el tècnic, però és conscient que la força dels resultats serà la que obligui o no a canviar d'entrenador. El problema és que Sergio només disposarà de sis dies per fer màgia i capgirar una dinàmica negativa.

Una tasca titànica si tenim en compte que des de principi de temporada el riberenc no ha trobat el punt de maduració i d'equilibri necessari per fer evolucionar l'equip. Un conjunt que ha anat trampejant en el primer tram de la lliga gràcies al solvent triomf a casa contra el València (1-0) i a domicili contra el Betis (1-3) i la Real Sociedad (2-3). Aquestes victòries calmaven el sector més crític amb el tècnic i semblava que auguraven una millora en el joc, que per ara no ha arribat. Ben al contrari: l'Espanyol s'havia acostumat a ser molt irregular i a combinar bons partits amb autèntics bunyols basats en la mala concentració i l'apatia dels futbolistes. La situació ha mostrat clars símptomes de davallada en les darreres set jornades. Aquest periple ha constatat que l'Espanyol no acaba d'aixecar el cap ni de millorar el seu joc de manera clara i decent. Només cinc punts en els últims set partits. Una victòria contra el Màlaga (2-0) i dos pírrics empats contra el Granada i el Llevant. Partits paradigmàtics, aquests dos últims, per la manera com es van aconseguir els punts, amb dos equips instal·lats en el descens, però que van plantar cara a Cornellà i van fer mèrits per emportar-se els tres punts. L'Espanyol es desfà amb els rivals menors i no sap com mossegar el contrari quan té un element circumstancial al seu favor.

Per trobar la prova més fefaent d'aquesta tendència, no cal anar gaire lluny. El partit de dissabte a Vigo és el detonant final que ha desfermat l'ultimàtum. Sergio González no va saber gestionar la situació ni transmetre als futbolistes que havien d'anar a guanyar el partit després de quedar en superioritat numèrica per l'expulsió de Pablo Hernández. Ben al contrari: els gallecs van fer el que van voler amb l'Espanyol i els blanc-i-blaus no van acabar golejats gràcies als pals i a Pau. Semblava que el tècnic es veia superat per la situació i els mateixos jugadors no arribaven a entendre el plantejament tàctic i ho van expressar verbalment a la zona mixta. El temps juga en contra de Sergio i el marge de maniobra s'esgota. No hi haurà normalitat per al tècnic aquesta setmana, que serà crucial per al seu futur.