L'Espanyol ha fet un gir copernicà a la banqueta. En només 48 hores s'ha gestat el comiat fulminant de Sergio González i l'aposta per Constantin Galca, que ha signat fins al final de temporada. Els esdeveniments es van precipitar després del partit de Balaídos. La imatge de l'equip va ser paupèrrima en una segona part en què no es va aprofitar la superioritat numèrica. El postpartit encara va ser més volcànic, amb dures declaracions dels futbolistes, que disparaven contra el tècnic, i la divisió entre Sergio i els seus futbolistes era total. La capacitat de reacció del riberenc semblava nul·la a ulls dels dirigents, que es volien estalviar un ambient tens a la graderia avui contra el Llevant. La destitució va ser fulminant i Sergio González va conèixer la decisió del seu cessament a primera hora del matí en una reunió amb Perarnau i el president, Joan Collet. L'acompanyen per la porta de sortida el seu segon, Diego Ribera i el preparador físic, Miquel Gomila.

Òscar Perarnau ja tenia en l'agenda el nou inquilí de la banqueta. El maresmenc va revelar que era una de les opcions que tenia quan van acabar apostant per Sergio. I ara ha tornat a contactar amb el romanès per fitxar-lo. Dissabte es van produir els primers contactes i en 24 hores es va segellar l'acord. El club blanc-i-blau torna a apostar per un tècnic jove i d'un perfil semblant al del riberenc. El romanès, com el seu antecessor, també té un passat blanc-i-blau i un curt bagatge a les banquetes. El nou preparador arriba amb els seus habituals col·laboradors, els que ja va tenir a l'Steaua: Dimitru Uzunea, de segon, i el preparador físic, el sabadellenc Julián Jiménez.

Galca va viure una jornada intensa i atapeïda. Signatura de contracte exprés i posterior entrenament a la tarda a Cornellà. I per rematar-ho, una roda de premsa de presentació al costat de Collet i Perarnau. El nou tècnic va fer un esbós del seu manual d'actuació. Amb posat asèptic i de discurs mil·limetrat, provoca en qui l'escolta reminiscències d'aquells antics membres de la KGB russa. El seu aspecte ferm i sec és el mateix posat que tenia de futbolista. Ni el jersei lila desdibuixava la seriositat de la seva figura. Galca ha arribat a l'Espanyol per complir una missió, i no està per bromes. “Vull donar les gràcies al club per fer-me tornar a casa meva. Sóc un periquito més. He seguit l'equip i ho donaré tot per treure'l d'on està. La plantilla té un potencial extraordinari”, va dir. I va revelar que el seu sistema serà un 4-2-3-1: “És com ha de jugar l'Espanyol, ho tinc clar.” Després, va conjugar el seu estil de futbol: “M'agrada el bon tracte de pilota i que el contrari es desgasti. Els jugadors que tenim de mig del camp cap endavant són tots desequilibrants.” El romanès va subratllar que espera “un equip intens i agressiu” i que “tingui pocs espais entre línies”. A Galca també li van preguntar si la copa feia nosa. “Hem de guanyar tots els partits, no podem regalar res. L'any passat [amb l'Steaua] també em deien que la copa de la lliga no era important”, va contestar. El tècnic també va tenir paraules per al seu antecessor: “Sergio era el meu company d'habitació quan érem jugadors. Aquestes coses acostumen a passar en el futbol, però el que ha fet aquí li donarà punts.”

“No és agradable prendre aquestes decisions”, deia el president en el seu torn, tot assumint que el comiat de Sergio va ser col·legiat: “És una decisió de club, i si es fa un canvi és per millorar. No estem en zona de descens, però a vegades hi juguen les dinàmiques.” El mandatari també es va mostrar ferm en el govern del club, i va assegurar que no havia rebut cap pressió exterior: “No sé si estaré aquí gaire temps, però fins que sigui president actuaré com millor cregui. La decisió l'he presa jo. No he de demanar permís.”

Perarnau estava més tocat per la seva relació amb Sergio. “Estic trist, perquè és una persona a la qual tinc molta estima”, i després va explicar el perquè de la decisió de l'acomiadament: “La dinàmica no és positiva i estem molt preocupats pel rendiment de l'equip.” Va definir Galca com “un estudiós del futbol, que el viu, i és reconegut per l'afició” i va remarcar que “des del primer minut era l'opció prioritària”.