LLEVANT: Mariño, Iván López, Juanfran (Pepelu, 85'), Navarro, Toño, Verza, José Mari, Xumetra, Morales (Traver, 67'), Roger, Víctor Casdesús (Ghilas, 60').

ESPANYOL: Pau, Javi López, Roco, Álvaro, Duarte, Diop, Víctor Sánchez (Salva Sevilla, 83'), Burgui (Víctor Álvarez, 80'), Marco Asensio, Gerard Moreno (Mamadou, 75'), Caicedo.

El debut a la banqueta de Galca va ser profitós i va anar acompanyat d'un bon triomf que reforça la moral de l'Espanyol. El partit d'ahir va deixar, per damunt de tot, un gir radical en l'actitud dels futbolistes. Uns jugadors que es van buidar des del primer minut i que, en moltes fases del partit, semblaven avions a reacció. Unes aerolínies blanc-i-blaves que van tenir com a querosè per volar pressió, actitud i agressivitat tot condimentat amb un joc vertical que va servir per doblegar l'adversari. De res li va servir al Llevant avançar-se, perquè aquests jugadors ahir no volien perdre i es van reivindicar a còpia d'un immens esperit col·lectiu que no es veia des de feia temps per les latituds de Cornellà.

Galca es va estrenar posant tota la carn a la graella, amb un onze format pel trident atacant: Marco Asensio, Gerard Moreno i Caicedo. Era la segona vegada que el trio ofensiu començava d'inici. L'altre precedent va ser tètric a Riazor, on l'aposta es va avortar en el descans.

Més enllà d'aquesta aposta atacant, el que més va canviar, respecte als partits amb Sergio González, va ser l'actitud dels futbolistes. Del primer a l'últim es van posar les piles i van mostrar una actitud absoluta en la pressió al rival. En alguns moments, el Llevant estava ofegat i no sabia com treure la pilota amb condicions per l'asfixia a què els sotmetien els jugadors blanc-i-blaus. La voluntarietat dels futbolistes també es va traslladar en un futbol vertical. Burgui, que ahir va tornar a ser titular en la copa, va tenir la primera ocasió tot just començar. Gerard Moreno va continuar amb la simfonia ofensiva obligant Mariño a lluir-se. Una acció que es va originar per una recuperació de pilota de Burgui. L'Espanyol ensumava el gol, però qui es va avançar va ser el Llevant amb un golàs de falta de Verza des de la frontal. El mig va donar un efecte impossible a la pilota que va impactar al pal i va entrar amb violència a la porteria. El gol no va canviar el pla de l'Espanyol, que encara va pujar una marxa més l'agressivitat del seu joc. Burgui tornava a insistir per la banda esquerra i fent una paret amb Gerard Moreno va fer l'empat amb un xut creuat. Només havien passat quinze minuts, però aquest Espanyol tenia una altra predisposició per a l'esforç. Asensio va fer una filigrana per la banda i va assistir Caicedo, que va veure improductiva la seva intenció en la rematada per un toc subtil d'un defensa granota. L'equatorià tornava a insistir un minut després: amb un preciós driblatge es va desfer de Mariño, però amb tot a favor va enviar la pilota als núvols. L'Espanyol era una piconadora. Caicedo pressionava la sortida de pilota del Llevant i recuperava una pilota a la zona d'atac. L'equatorià va assistir al cor de l'àrea Asensio, que, d'esperó, va enviar la pilota a fora. Les accions de perill anaven caient com fitxes de dominó. Burgui era víctima d'un possible penal que encrespava els ànims de la graderia. L'Espanyol no en tenia prou. Marco Asensio va llançar una falta magistral que va obligar Mariño a enviar la pilota a córner. El Llevant era un equip entregat a la força local d'uns jugadors que semblaven avions. Els granota només podien confiar a aprofitar un contraatac per posar en un compromís un Espanyol massa abocat a l'atac i que es trencava amb facilitat en dues meitats.

La segona part va portar la felicitat al marcador i a les grades. Caicedo va arrencar des de la frontal i com un corredor de tanques es va desfer de dos defenses del Llevant per incrustar la pilota a la xarxa amb un xut creuat. L'Espanyol trobava premi a la seva constància i insistència i remuntava amb tot mereixement el matx. La feina estava gairebé feta, però es requeria un tercer gol per sentenciar l'eliminatòria i tallar les ales del valencians. El Llevant estava contra les cordes, però va treure orgull aprofitant els forats de la defensa local. I és que aquí radicarà la feina tàctica de Galca en les properes setmanes: millorar l'entramat ofensiu per no convertir els partits en un intercanvi constant de cops amb el rival. L'Espanyol es va protegir amb la possessió i en el temps afegit Caicedo va acaronar el tercer, però de nou Mariño va salvar un gol cantat. Al final, amb més emoció de la prevista, l'Espanyol es va classificar per als vuitens de la copa i estarà en el sorteig de divendres.