El canvi a la banqueta no exerceix d'incentiu a l'afició
Ambient fred. Aplaudiments per a Constantin Galca en una estrena a la banqueta blanc-i-blava acompanyada de la pitjor entrada, amb diferència, de la temporada a l'estadi: 8.642 fidels a Cornellà
L'estrena d'un nou entrenador no va ser prou al·licient. Si el debat a les xarxes socials era si per exemple quan es xiulava Víctor Álvarez en realitat es protestava contra Sergio González, ahir no hi va haver ganes de demostrar que sense l'entrenador de la casa l'afició feia un canvi de xip. El so del vent es va aparcar, però el desenllaç dels setzens de la copa del Rei van atraure només 8.642 espectadors, el pitjor registre, i amb diferència, de la temporada.
El nom de Constantin Galca va sonar per megafonia i es van sentir aplaudiments. No es xiulava Sergio, així que poca diferència. Tampoc servia de termòmetre, perquè hi havia poc públic. Massa poc. I galleda d'aigua freda d'entrada amb el gol en contra. Però l'actitud era una altra. A la gespa i a la graderia, així que en lloc de l'esbroncada, es va optar per animar, en espera de veure de quin peu calça el nou entrenador. Un onze ofensiu d'entrada. “Els de dalt hem de treballar en defensa, és clar i ho sabem, però quan hi ha tanta gent ofensiva arribes més, es nota i pots disfrutar també més.” Dard o reflexió de Gerard Moreno sobre el plantejament del nou inquilí a la banqueta blanc-i-blava. “L'important era guanyar i passar eliminatòria per agafar confiança. El mister ens ha dit les coses per fer mal al rival. Ens ha transmès que no tinguéssim por de tenir la pilota i de disfrutar al camp.”
En la segona part, de l'eufòria del gol de Caicedo en el 2-1 es va passar al patiment de veure que el Llevant duia la veu cantant, sense generar gaire perill. Els xiulets es van dedicar només a l'àrbitre, i ni l'entrada de Víctor Álvarez ho va canviar. Algun retret, discret, però lluny de l'escridassada del duel anterior. Tampoc res a veure, cal dir-ho, amb l'estima de l'afició per Burgui, a qui van corejar. La nit del perdó, o del seu inici, oferia amnistia i va recuperar els cants de Mi gran noche de Raphael, malgrat la malastrugança que va comportar en les semifinals. El xiulet final va comportar abraçades, tranquil·litat després d'unes hores tenses. “Ahir va ser un dia complicat, perquè a ningú li agrada que se'n vagi l'entrenador, senyal que els jugadors no hem estat bé. Ara toca girar full i, de mica en mica, es millorarà, perquè no ha estat un gran partit”, afirmava sempre sincer Víctor Sánchez. Primer capítol d'una nova etapa a l'Espanyol.
EL VESTIDOR
Notícies
Dijous,28 març 2024