La soga s'estreny
La pressió sobre Constantin Galca augmenta després de viure la primera victòria de Gary Neville en la lliga amb el València
L'onze periquito facilita la remuntada en retrocedir en excés després del gol d'Óscar Duarte
Amb el gol Mestalla es va convertir en una caldera contra els locals
Duarte va tenir el segon i en l'acció següent Txérixev va capgirar el duel
ESPANYOL: Pau, Javi López, Álvaro, Óscar Duarte, Víctor Álvarez, Diop, Abraham, Marco Asensio, Caicedo (Víctor Sánchez, 65'), Burgui (Roco, 79') i Mamadou (Gerard Moreno, 11').
VALÈNCIA: Alves, Cancelo, Santos, Abdennour (Verzo, 6'), Siqueira, Parejo, Enzo Pérez, Feghouli, Rodrigo (Negredo, 57'), Txérixev (Barragán, 83') i Alcácer.
Dos entren, un surt. Com a la cúpula del tro. L'Espanyol va sortir del ridícul dels últims partits i va oferir una versió prou solvent, mentre que el València va fer un duel impropi dels jugadors que té. En la línia Gary Neville. Però l'anglès va respirar amb la primera victòria després que els periquitos van ser incapaços d'aprofitar l'histerisme generat pel gol d'Óscar Duarte. L'onze de Galca va tancar-se massa i el 2-1 final augmenta la pressió sobre Galca.
Un està fatal; l'altre, pitjor. I es va notar des del xiulet inicial. L'afició havia fet un desplegament especial per fer reaccionar el València i la sortida va ser prou decidida. L'Espanyol mirava de situar-se amb un onze de nou amb cares imprevistes dins del desgavell de Galca, que va movent l'equip amb l'esperança de trobar la tecla.
A la previsible titularitat d'Óscar Duarte, que des del primer minut es va fer un fart de donar ordres, s'hi va sumar la presència dels gens habituals Abraham i Mamadou, a qui fa unes setmanes li van comunicar que potser era millor anar cedit.
El València va sortir
millor, però ben aviat es va veure que Gary Neville tampoc se'n surt. Sense temps de fer el primer badall, contra amb toc de Caicedo i resposta brutal de Diego Alves. La mala sort habitual de l'Espanyol va fer que el brasiler hagués de reaparèixer precisament ahir després d'una llarga lesió. Mamadou va enviar el rebot a fora en una errada increïble, tot i que hi havia fora de joc. Si no l'hagués tocat, Caicedo semblava arribar-hi. La rèplica local, immediata en una falta a la frontal en què Pau va volar per evitar el gol de Parejo. Els dos equips estan en crisi profunda, la pressió és màxima i la tensió passa factura. I la musculatura ho nota, així que en el 6' Abdenour enfilava cap a la banqueta i cinc minuts més tard era Mamadou qui marxava fent que no amb el cap en veure morir l'ocasió de reivindicar-se sense temps de tastar-la.
Espectacle lamentable
L'empenta inicial no va trigar a deixar pas a les imprecisions. Que entre els dos equips no sumin cap victòria en la lliga en disset partits no és casual. Els dos entrenadors se la jugaven i es vivien situacions prou surrealistes com mistos, centrades al tercer pal, ocasions amb només un desplaçament llarg del porter o passades llargues a la cinquena graderia. Malgrat la crida a animar, a més d'un se li escapava un xiulet, més de frustració i de ràbia veient l'espectacle. A l'Espanyol, tal com va avançar Galca, es va intentar estar més junts, un partit “més pràctic” com va dir, que es va traduir a renunciar a la possessió per buscar la contra. Caicedo, Burgui, Asensio o Moreno amenaçaven de fer mal, si bé un dia més faltava la pausa i la precisió en l'últim pas. Els locals només replicaven amb les aventures de Txérixev abusant d'un Javi López desbordat.
La segona part va arrencar amb la millor ocasió fins aleshores en una centrada de Cancelo que va anar al travesser. Sense marge per treure's la tremolor de cames, la millor rèplica possible amb córner des de l'esquerra i Óscar Duarte rematant de cap avançant-se a la sortida d'Alves. Ja va avisar en la presentació que una de les virtuts era el perill a pilota aturada. Primera titularitat i barraca.
Mestalla es va convertir en una bombonera. Però contra l'equip local. Calia aprofitar-ho. Però Duarte aquest cop va fer misto i la rematada a l'àrea petita de Diop va trobar el cos d'Alves. Li va falta un recurs tècnic per sentenciar. L'afició es va aixecar i la xiulada va ser sonora. El València estava tocat de mort i no hi havia marge a la clemència. Cada canvi era una esbroncada i els crits d'“échale huevos” retronaven al feu xe, mentre els insults s'encadenaven sense pietat.
La histèria va fer posar-se les piles a l'onze local i va fer recular massa l'Espanyol. Perillós perquè amb Burgui i Asensio convertits gairebé en dos laterals més, no hi havia manera de fer una contra i agafar aire. Massa metres a recórrer. Galca va reaccionar sacrificant un punta per fer entrar Víctor Sánchez, Quedaven massa minuts i la insistència local, sense qualitat, era una amenaça tan real que en el 69' Cancelo va avançar amb massa facilitat i la rematada de Negredo va ser l'1-1 amb un rebot.
Duarte va tenir l'opció de repetir també en un córner i en l'acció següent Feghouli va trobar una autopista per l'esquerra i va connectar amb la rematada en planxa de cap de Txérixev, amb Javi López de nou perdut. 2-1 i les cares dels jugadors mostraven que la reacció era poc probable. Però hi havia el factor pànic. El València era un sac de nervis i Alves va salvar l'empat en un córner amb xut d'Álvaro. No va ser l'única ocasió. De rampa en rampa fins al xiulet final. Jugadors enfonsats. I Galca, notant la pressió de la soga.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024