Espanyol

Santa efervescència

L'equip blanc-i-blau fa un canvi de xip a l'inici de la segona part per remuntar amb dos gols en tres minuts

La permanència se situa a set punts abans de l'aturada gràcies a la reacció al 0-1 d'un Athletic en versió B

Prieto Iglesias es va empassar l'acció que ho hauria canviat tot (15')
Galca va posar més pólvora amb Caicedo per Marco Asensio

ATHLETIC: Iraizoz, Bóveda (Beñat, 63'), Etxeita, Laporte, Balenziaga, Mikel Rico (San José, 54'), Iturraspe (Raúl García, 63'), De Marcos, Eraso, Lekué i Aduriz,


ESPANYOL: Pau, Óscar Duarte, Álvaro, Roco, Duarte, Diop, Hernán Pérez, Víctor Sánchez, Abraham, Marco Asensio (Caicedo, 52') (Mamadou, 83') i Gerard Moreno.


Doctor Jeckyll i Mister Hyde. O la versió que prefereixin. L'Espanyol viu diversos partits dins d'un de sol, capaç de desaparèixer i ser un sac de nervis i, alhora, de tancar el rival a l'àrea en un tram màgic. Com en la santa efervescència que ahir li va servir per oblidar una fluixa primera part i sortir amb fam de sang després de la represa fins a remuntar en tres minuts contra un Athletic de rotacions, en versió B. La permanència a set punts i tranquil·litat abans de l'aturada.

El sistema amb tres migcampistes és encara talismà. Quatre partits i quatre victòries. La sensació que l'equip s'hi troba més còmode és tan real com que el nivell del rival hi influeix i que està poc treballat. No hi ha ni automatismes. Hi ha premisses bàsiques que no es compleixen. Tenir un trio al mig ha de servir com a mínim per a dues coses: tenir superioritat al mig del camp i estabilitat defensiva amb un home (Diop) davant dels centrals. Doncs ni l'una ni l'altra en la primera part. L'Espanyol va cedir la iniciativa des del començament, però l'Athletic trobava espais entre Diop i la defensa per fer mal, i quan tocava atacar, tampoc hi havia manera de connectar amb els migcampistes, així que les passades llargues dels centrals esdevenien un calvari, perquè el joc aeri no es troba entre els punts forts de Gerard Moreno ni Marco Asensio, que agrairien rebre la pilota per baix.

Errada greu en defensa

Però les rotacions a l'Athletic van facilitar que el drama no fos tan intens i que l'Espanyol, a còpia de fe i rebots s'apropés molt més a porteria de l'habitual. El primer avís, però, va ser de l'Athletic amb una volea de De Marcos dins l'àrea i un xut fluix de Mikel Rico. La rèplica local, en una acció que hauria pogut canviar el partit. Gerard Moreno va ser prou murri per guanyar l'acció a Etxeita en el primer quart d'hora i el defensa el va agafar i el va fer caure. No era clar si l'acció s'iniciava dins l'àrea o a la frontal, però era claríssima i Prieto Iglesias va fer els ulls grossos. Ni falta ni, encara menys, l'expulsió corresponent. El davanter i tot l'equip van embogir, encerclant l'àrbitre, que, potser amb mala consciència, es va delatar no traient cap groga.

Amb l'afició indignada, la galleda d'aigua freda. En el minut 19, Óscar Duarte es va adormir dins l'àrea i Aduriz li va prendre la cartera. L'àrbitre tampoc va xiular el penal, però la defensa estava descol·locada i Eraso va rematar a plaer. Pau va salvar la primera, la segona va ser el 0-1. I és igual si l'entrenador és Aguirre, Sergio González o Galca, que l'Espanyol fa temps que quan es veu per sota en el resultat, sobretot a casa, s'enfonsa. Passades que es perdien directament fora o a la graderia, mals controls, abús de la passada llarga com a recurs fàcil i erràtic... Els mals habituals, amb els nervis intoxicant-ho tot. L'Athletic va fer un pas enrere i els blanc-i-blaus van evidenciar que no saben dominar, tot i ser capaços de forçar uns quants córners i portar perill amb xuts des de la frontal.

Calia una pausa i el pas per vestidors va servir per asserenar els ànims i veure la necessitat de posar-hi una marxa més. Així, en el 49, Asensio rematava massa fluix i tot seguit era Iraizoz qui responia a la rematada dins l'àrea d'Hernán Pérez. En el 52, el control acrobàtic de Moreno no anava acompanyat d'una millor definició i Galca posava més pólvora amb Caicedo per Marco Asensio. El primer que va fer l'equatorià va ser arrencar sol cap a l'àrea rival, però la defensa va ser més ràpida. I en el córner Diop feia de cap l'empat. L'efervescència blanc-i-blava no s'aturava aquí, i tres minuts més tard Moreno conduïa un contraatac i s'associava amb Caicedo en el 2-1.

Remuntada en un tres i no res. Jeckyll i Hyde. En tres minuts! Quedava molt partit i Valverde va posar damunt la gespa tres dels titulars habituals. L'Athletic està en plena pugna per una plaça europea i volia esgarrapar algun punt. El problema és que quan has desconnectat no és fàcil endollar-se de nou. Els bascos van fer un pas endavant per assumir la iniciativa, amb un Espanyol que ja se sentia còmode al contraatac. Abraham va perdonar la sentència en el 77 i calia veure com, cada cop més aculats, es gestionava el factor nervis. Els punts eren un salt cap a la tranquil·litat i l'Espanyol va saber patir. L'Athletic va tancar-lo a l'àrea, però sense crear ni una ocasió. L'única opció de marcar va ser de Mamadou, relleu d'un de nou lesionat Caicedo, que va topar amb el pal en el temps afegit. Efervescència màgica, tot en tres minuts. I dosi de calma.

GOLS: 0-1 (19') Eraso. 1-1 (53') Diop. 2-1 (56') Caicedo. ÀRBITRE: González González. Groga a Álvaro (61'), Diop (85'), Pau (92'); Mikel Rico (46'), Lekue (83'). PÚBLIC: Estadi RCDE. 20.753 espectadors.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)