1a divisió

1 divisió

Les fogonades de Muriel

El colombià ha arribat, a l’equador d’una carrera amb alts i baixos, al Sevilla amb la llosa de ser el davanter més car de la història del club andalús

“Em va costar un parell de mesos detectar que seria professional”, diu Jorge Luis Bernal, el tècnic que el va fer debutar a primera divisió

Moltes vegades la manera de jugar dels futbolistes, d’interpretar el joc, està estretament vinculada al seu caràcter. I a Luis Fernando Muriel (Santo Tomás, Colòmbia, 1991) li ha tocat viure a cops de gas, acceleracions que li han fet tenir un trànsit irregular pel món del futbol, uns canvis de ritme tan devastadors com els que ha arribat a tenir sobre un terreny de joc i que en alguns moments han empès l’espectador a anomenar-lo el Ronaldo colombià.

I ha estat així des de ben petit, ja que amb tan sols setze anys es va quedar sense equip. “Jo diria que el Junior de Barranquilla el va fer fora”, intenta recordar Carlos Arango, tècnic a les categories inferiors del Deportivo Cali, club que aviat tornaria a recuperar-lo per al futbol. “Va tenir un problema amb el seu entrenador”, puntualitza Agustín Garizabalo, cercapromeses del Cali a la zona del carib, i que ja feia temps que tenia els ulls posats en aquell davanter de constitució aleshores dubtosa, però que quan arrencava era potent. “Jo diria que s’alimentava molt de carbohidrats i de greixos; estava gras. Quan va arribar a Cali el vam haver de posar en el seu pes. D’entrenar-se tres dies a la setmana va passar a fer-ho cada dia, i vivia en el que nosaltres anomenem la Casa Hogar amb set o vuit futbolistes més de fora de la ciutat. Va passar a estar molt controlat”, continua Arango. De bona tècnica, “com la majoria de futbolistes de la zona de Barranquilla”, assegura Garizabalo, Muriel no trigaria a treure el cap pels entrenaments del primer equip. Però com li ha succeït al llarg de la seva trajectòria, les coses havien de ser un tot o res. I al principi va costar accelerar. “Reconec que no és d’aquells jugadors que trigo un minut a desxifrar. Amb Muriel vaig trigar mesos a saber que seria professional”, assegura Jorge Luis Bernal, l’entrenador que li acabaria donant pas al futbol adult. “Al principi era un jugador més posicional, un 9, però sabíem que tenia potència així que el vam convidar a tenir més mobilitat, a anar a jugar per fora. I allò el va alliberar”, explica el preparador, que de no tenir-ho clar amb el Gordo, com el recorden encara a l’altra banda de l’Atlàntic, va passar a tenir en Muriel una màquina de marcar gols. “En va fer tres en el seu debut, a Manizales contra l’Once Caldas i a partir d’aquí ja no va parar. Per mi no és tan efectiu com Carlos Bacca, però amb la samarreta del Deportivo Cali va ser devastador”. Nou gols en onze partits van ser suficients per segellar el seu traspàs a Europa. La vida accelerava de nou. O tot o res. I a Granada, en la seva primera cessió, va ser res. Muriel va tenir poca volada a Andalusia i ràpidament el club del Friül va decidir enviar-lo a Lecce, on va sortir cara. Set gols en 29 partits van convidar l’Udinese a donar-li l’oportunitat en la Serie A, on el colombià va entrar amb el peu dret, aconseguint 11 dianes en 22 aparicions, i va ser proclamat futbolista revelació del campionat italià juntament amb Stephan El Shaarawy, aleshores al Milan. Però per a Muriel les bones notícies mai han vingut encadenades i, tot i la convocatòria per la selecció colombiana, després de cada pas endavant n’ha vingut un enrere. I aquesta vegada en serien més d’un, ja que el punta nascut a Santo Tomás i criat a Sabanalarga, a la perifèria de Barranquilla, es preparava per a diverses temporades, entre l’Udinese i finalment a la Sampdoria, en què la seva carrera viuria una nova frenada, de joc i de gols –tan sols 14 en 83 compareixences en la Serie A entre el 2013 i el 2016–, fins que Marco Giampaolo va aparèixer en la seva vida l’estiu passat. “Diria que el problema de Muriel és de maduresa. A alguns futbolistes els pot arribar als 20 i a d’altres als 25. Però aquesta serà la seva temporada, està demostrant ganes de canviar, millorant molt l’alimentació i tot això només està en les seves mans”, va proclamar l’entrenador de la Samp, que enguany ha recuperat la millor versió del davanter colombià, la qual cosa ha portat el Sevilla a fer la inversió més gran de la seva història en un futbolista que una vegada per totes busca enllaçar passes endavant, que el seu motor futbolístic avanci sense impediments, amb la contundència amb què supera rivals quan està bé. “He crescut, he après a marcar-me objectius i l’oportunitat d’un club com el Sevilla l’esperava de tot cor. Demostraré tot el que tinc a dins”, concreta Luis Fernando Muriel, el davanter que avança a fogonades.

Nolito ja és sevillista
L’extrem andalús va aterrar ahir al matí a Sevilla, una vegada rubricat l’acord amb el Manchester City a canvi de vuit milions d’euros i viatjarà cap al Japó en les pròximes hores.
20
milions
d’euros ha pagat el Sevilla a la Samp per Muriel
11
gols
és el rècord del davanter colombià en una sola temporada en la Serie A (2012/13 i 2016/17)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)