‘El Tigre’ i la història

Sent poc estrictes, Ricardo Gareca (Tapiales, Argentina, 1958) podrà explicar als seus nets que sense ell Maradona no hauria marcat amb la mà els anglesos, que no hauria fet el millor gol de la història dels mundials i que, en conseqüència, l’edició del 1986 no hauria estat albiceleste. I tot, sense trepitjar Mèxic. Un any abans, El Tigre –com és popularment conegut al seu país– empenyia una pilota que caminava sobre la ratlla de gol, després d’una rematada de Daniel Pasarella, per donar la classificació per al mundial a l’Argentina i va abocar el Perú a una repesca amb Xile.

En la memòria argentina, aquell gol quedaria camuflat rere la silueta exultant de Diego aixecant la copa del món, i en la de Carlos Salvador Bilardo no devia sobreviure més de deu minuts, ja que el seleccionador argentí ni tan sols va acabar enduent-se al mundial, ni que fos per gratitud, un Gareca que en aquella època havia protagonitzat un polèmic traspàs del Boca Juniors al seu etern rival, el River Plate, i que posteriorment havia decidit posar el rumb a Colòmbia, a l’América de Cali. Al Perú, en canvi, aquella nit del 1985 és una cicatriu marcada. “Aquí sí, tothom recordava Gareca per això”, confirma Roberto Palacios, el jugador que més vegades en la història ha lluït la samarreta bicolor. “Vaig viure aquell partit des de la gespa, no el puc oblidar de cap manera”, confirma Juan Carlos Oblitas, exjugador, exseleccionador i actualment mànager del conjunt peruà. Però no queda rancúnia i va ser el mateix Oblitas qui va donar l’oportunitat a Gareca de redimir-se. “M’agradava la seva feina, l’havia seguit bastant i vaig pensar en ell per començar un nou projecte amb la selecció”, confirma.

I així, el destí ha volgut que El Tigre torni a ser decisiu per a l’Argentina i per al Perú a les portes d’un mundial. Si aleshores va ser el de Maradona, aquesta vegada podria ser l’últim de Messi. I aquesta matinada, a La Bombonera, ho viurà des de l’altre bàndol, en la pell dels peruans i desafiant el seu país. “No és el partit més important de la meva carrera, però sí un dels més transcendents per a aquest país en els darrers temps”, ha manifestat el seleccionador, que intentarà posar el colofó a mesos d’un treball molt elogiat en una terra que no ha trepitjat un mundial des del 1982 i que, fins no fa gaire, tampoc esperava ser a Rússia. I és que jugades sis jornades de la classificació, el Perú només havia aconseguit 4 punts de 18 possibles. La història de sempre. “Però jo li havia dit a Gareca que estigués tranquil, que era un projecte a llarg termini. I de sobte, després dels partits contra Veneçuela i l’Uruguai, va haver-hi un clic. Tot va canviar”, relata Oblitas. “Es va començar a apostar per jugadors diferents, alguns dels quals encara de la lliga peruana, i s’ha acabat consolidant un equip, un grup que encara ha de millorar moltes coses, però que creu en el que fa”, corrobora Palacios. “Gareca ha tingut un impacte impressionant, ha convençut els jugadors”, explicava en una entrevista l’emblemàtic Norberto Solano, actualment ajudant de l’argentí en el combinat nacional. La irrupció de futbolistes com Renato Tapia o Edison Flores, la confirmació de Yoshimar Yotún, que abans jugava poc en la selecció, o el lideratge futbolístic de Christian Cueva han dut el combinat bicolor a una dimensió diferent. I tot sense ser jugadors extremadament joves. “Però el futbolista peruà, en general, madura tard”, diagnostica Oblitas.

Amb sang nova i amb un Paolo Guerrero totalment en forma als 33 anys, el Perú ha capgirat la seva situació. Ha guanyat 13 dels últims 18 punts per classificar-se en el mundial de l’estiu vinent i, ara en una posició de privilegi, quart i al davant de l’Argentina, s’ha reconciliat amb una història que diu que sempre ha estat un país de bona sensibilitat futbolística. “Després del Brasil, nosaltres, els peruans, sempre hem estat la nació que millor tracte ha donat a la pilota”, s’enorgulleix Palacios. “I la idea de Ricardo és mantenir el talent i la creativitat que sempre hem tingut com a país però adaptant l’equip a l’era moderna”, exposa Oblitas, a les portes de La Bombonera i d’un partit que fa setmanes que batega en el cor dels peruans. I també en el de Gareca.