1a divisió

La sang torna a bullir

1a divisió. L’Atlético torna a veure l’horitzó després de mesos difícils, penalitzat per la sanció de la FIFA, i aspira a recuperar el seu ADN amb el retorn d’una part del seu escut, Diego Costa

Han estat més que dotze campanades. Per a l’Atlético de Madrid el canvi d’any és com tornar a treure el cap, com quan el Mono Burgos, aleshores ostensiblement més lleuger i lluint cabellera, va emergir de les catacumbes de Madrid per anunciar el retorn a primera l’any 2002. Òbviament, poc o res queda d’aquell Atlético. La claveguera està tapiada i els complexos històrics, soterrats en la memòria. Però l’arribada del 2018 sí que torna a dibuixar un nou horitzó, una llum regenerada que ha de treure el projecte de Simeone d’un sender descendent i posar punt final a mesos difícils, amb el sempre delicat canvi d’estadi i una sanció de la FIFA que ha impedit al tècnic seguir fent camí.

O com a mínim, fer-ho amb la convicció i la força amb què estava construint la història. “Independentment del moment, ens toca defensar el que hem fet els últims anys”, reclamava fa unes setmanes el Cholo, segurament conscient que al seu equip li tocava viure dies d’una resistència aspra, desagradable, en què les sensacions l’allunyaven de ser aquell grup apassionat i que vivia el joc des d’un prisma quasi bèl·lic. L’Atlético ha estat terrenal en l’últim tram del 2017. Fins i tot a Simeone se l’ha vist desorientat en algun moment, incapaç de trobar passadissos alternatius per derrocar el Qarabag d’Azerbaidjan, que li va arrencar un empat tant a Bakú com al Wanda Metropolitano, enredat en l’enigma del lateral dret –Juanfran, Versaljko, Giménez i Thomas han passat per la posició– i sobretot empantanegat en una sequera ofensiva amb Antoine Griezmann (5 gols en 14 partits de lliga) com a gran paradigma.

La transició entre el passat i el present li ha costat a l’Atlético un any de Champions. Després de quatre temporades de testosterona europea, li tocarà conformar-se amb una Europa League que pot convertir-se en un consol estimulant i sobretot seguir remant en una lliga en què ha resistit amb prou dignitat, assentat en la fiabilitat de Jan Oblak, que tan sols ha encaixat 8 gols en 17 partits. L’Atlético ha resistit com ha pogut la tempesta del 2017 i enceta el 2018 desenterrant la destral de guerra. I qui millor per a la batalla que Diego Costa, que torna a la institució, entre cessions i recompres, per sisena vegada. Aquesta vegada obligant l’Atlético a desembutxacar-se 60 milions d’euros, però recuperant aquell so de tambors de guerra que fa bategar una de les aficions més apassionades del campionat. “Fa molt temps que esperava aquest moment”, confessava diumenge el davanter de Lagarto, que ahir va ser formalment jugador de l’Atlético després de tres anys al Chelsea, on guanyar la Premier la temporada passada va ser el pal·liatiu a una vida que mai li va acabar de fer el pes. “Malauradament, no he pogut aprendre anglès”, bromejava l’hispanobrasiler, que curiosament mai va tenir bona sintonia amb Antonio Conte, un entrenador d’essència cholista, mentre que sempre va mantenir el cordó umbilical amb l’Atlético i un Simeone amb qui va compartir taula en més d’una ocasió.

Penalitzat pels excessos i per la inactivitat, Costa va aterrar a l’aeroport de Barajas a finals de setembre lluny de la silueta de futbolista que havia exhibit en el passat. “No em fa por la bàscula, em fa por el Profe Ortega”, va proclamar. I sota la mirada intensa de l’emblemàtic preparador físic, ha forjat un retorn que promet ser oxigen per a les artèries d’un Atlético que venia fatigat. “Tinc ganes de jugar, ja estic cansat d’entrenar-me”, va exclamar diumenge el punta de Lagarto, abans de rebre un bany de multituds al Wanda Metropolitano, que ja vibra amb aquell davanter de sang en constant ebullició amb qui l’Atlético mossega tant en defensa com en atac, amb aquell Diego Costa que converteix els partits en un malson per als rivals i que afina els sentits d’un club que somia recuperar el seu relat, aquell discurs de patiment i força, de passió i sacrifici.

LES DADES

25
gols
ha marcat l’Atlético en la lliga, sis menys que el curs passat per Nadal, quan anava quart
27
dianes
en 35 partits va anotar Diego Costa la seva última temporada a Madrid (2013/14)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)