No. En la copa d'Àfrica,hi pot haver uns favorits, però un cop comença, el resultat pot ser imprevisible. Per això veiem seleccions com Algèria, que era candidata, i la Costa d'Ivori, l'actual campiona, que es queden fora en la primera eliminatòria. És un torneig molt complicat.

Hi ha molts factors que fan que sigui una competició que no té un guanyador clar. S'ha de tenir en compte que hi ha molts futbolistes que estan jugant a Europa, i les condicions a què estan acostumats canvien molt: el clima, l'estat dels terrenys de joc, conflictes a les plantilles... Això provoca que al final, el guanyador pugui ser un favorit, però també algú amb menys nom.

Desconeixia l'Àfrica, gairebé. Em va trucar Thomas N'Kono quan estava al Llevant i no m'ho vaig pensar dues vegades, perquè és el somni de qualsevol futbolista, disputar un mundial.

Al principi bé. Soc una persona disposada a aprendre i no va ser traumàtic. També tenia l'ajuda de N'Kono i de Samuel Eto'o, parlàvem castellà i en poc temps em vaig adaptar tant a l'idioma com a l'ambient.

Absolutament tot. Jo era un negre, amb sang africana però amb la mentalitat d'un europeu. Aleshores, et xoca tot: la calor asfixiant, l'alimentació, l'organització dels equips... Pel què fa al futbol és totalment diferent: com es va cap als estadis, com els components de la plantilla afronten els grans tornejos, els partits... És molt diferent a com es planteja aquí, a Europa. Per exemple, aquí a l'hora de jugar un partit anàvem tots callats, concentrats; en canvi, a l'Àfrica, és una festa. La pressió, els futbolistes, se la treuen cantant, animant-se els uns als altres.

És una altra de les coses que t'impressiona. L'afició del Camerun és espectacular. Jo no havia vist una cosa similar fins que vaig arribar a Anglaterra, però tot i això a l'Àfrica és molt més intens.

Sí que és cert que hi ha seleccions que han arribat als quarts de final –Ghana va estar a punt de ficar-se el 2010 en les semifinals i la Camerun de Roger Milla va estar allà el 1990–, però jo dic, si amb el poc que es fa en l'àmbit de federacions s'ha arribat gairebé a unes semifinals, imagina't què passarà quan es facin les coses bé, d'una manera estructurada.

Per mi és Ghana. És un equip molt equilibrat en totes les seves línies i està molt ben treballat per un tècnic amb experiència. I també m'ha sorprès molt el Senegal.

Infeliçment. Però el veig igualat. Potser el Senegal està un pas al davant perquè, com a Ghana, el veig més ordenat i més ben treballat i té alternatives en atac. És un equip força equilibrat, però el que té el Camerun és que en situacions sota pressió i de dificultat sempre competeix. De fet, són els lleons indomables per això mateix. El Camerun sap competir i serà un partit igualat.