Xiulat en diverses ocasions al llarg de la temporada per l'afició d'El Molinón, les llàgrimes d'alegria de Burgui al final del partit disputat a Butarque eren el fidel reflex del patiment i l'angoixa que viu l'Sporting jornada rere jornada. El duel, marcat amb vermell en el calendari, era una autèntica final per als dos equips, de la qual va sortir vencedor el conjunt de Rubi.

Tres punts decidits per dos errors i que van suposar el primer triomf a domicili de l'Sporting un any després, i contra un rival directe en la lluita per la permanència, ara situada a tan sols dos punts. “Ens jugàvem gran part de les possibilitats de seguir a primera, així que la victòria era molt important per a nosaltres i per a mi, perquè sóc un noi que, si no em surten les coses bé, ho passo malament”, reconeixia el mateix Burgui, reivindicat amb un gol i una assistència en un any irregular per al futbolista extremeny cedit pel Madrid.

Un discurs d'un optimisme moderat que també va mantenir Rubi, conscient de la importància d'una victòria que permet a l'equip tornar a creure en el miracle. “Són moments que hem de gaudir, perquè es passa tan malament quan no guanyes setmana rere setmana que quan obtens un triomf l'has de gaudir. Som conscients que només és una pedreta, n'hem de posar moltes més.”

La jornada, propícia per als interessos de l'Sporting –l'Osasuna, el Deportivo i el Granada van caure derrotats i el València no va passar de l'empat–, també va deixar motius més per a l'esperança en el conjunt asturià, com és el bon rendiment mostrat per Mikel Vesga i Lacina Traoré, dos dels nous reforços en el mercat d'hivern en espera del debut d'Elderson. “La injecció de moral és molt gran, els jugadors estan molt implicats. No hem fet res i continuem en descens, però ara estem allà on volíem. A una sola victòria de la permanència”, destacava Rubi. Gijón respira i torna a somiar.