La Juve és un martell. I encara més a Torí, on no perd des d'agost del 2015 i on el Nàpols no ha estat capaç de rascar mai res des que la vecchia signora va estrenar el seu nou estadi a final del 2011.

Tampoc ahir, en el duel clàssic entre el nord i el sud, els partenopeus van ser capaços de perpetrar la casa de la Itàlia benestant, la d'una Juve que sembla aliena a tot, que domina amb tranquil·litat totes les situacions i que no es va posar nerviosa ni tan sols quan Callejón va premiar la valentia napolitana quan el partit arribava al descans.

Tot i algunes rotacions, com l'aparició de Marko Rog i de Milik, recuperant ritme després de la lesió, el Nàpols de Sarri no perd mai el segell. És un equip alegre, que ataca acumulant molts futbolistes i que no s'arronsa ni tan sols enmig de la boira de Torí. Però quan la maquinària pesada de la Juve va entrar en acció va caure a plom sobre els napolitans: Dybala, objecte de penal de Koulibaly, va igualar distàncies només començar la segona part, un malentès entre el central senegalès i Reina va permetre a Higuaín posar la vecchia signora en el camí cap a la final i una acció polèmica, en què el Nàpols va reclamar penal a Albiol, va acabar amb pena màxima a l'altra àrea, on Reina, tot i tocar la pilota va tombar Cuadrado i on de nou Dybala va tancar un escenari propici perquè la Juve s'asseguri la primera final de la temporada en la tornada al San Paolo.