No hi havia ambient de remuntada al nord de Londres i mai va acabar d'agafar el caliu necessari. Ni tan sols quan l'Arsenal es va avançar. Ni tampoc assistint a una versió divagant del Bayern no s'ho va creure l'equip d'Arsène Wenger, que fa les maletes en els vuitens per setena vegada consecutiva.

Quan el grec Tasos Sidiropoulos va xiular l'inici del duel, a les tribunes de l'Emirates Stadium encara es veien seients buits. I els primers minuts de domini muniquès tampoc van incentivar una nit de gesta per als gunners, que es van quedar a mig camí d'il·lusionar un públic acostumat a viure sense eufòria els últims anys.

Theo Walcott, espumós i punyent, es va esforçar per canviar el curs de la història. Va afusellar Neuer amb una rematada escorada que deixava el seu equip a tres gols de la gesta i va replicar amb una rematada similar, però tot va quedar en fum.

L'equip de Wenger va arriscar en l'inici de la represa, i Giroud va avisar de les intencions gunners amb una pilota que va sortir per sobre de la porteria de Neuer. Però en l'intent d'estirar la manta cap amunt, a l'Arsenal li van quedar els peus enlaire. I el Bayern va ser devastador, no va tenir pietat d'un rival sotmès, que va jugar més de mitja hora en inferioritat per l'expulsió de Koscielny en l'acció del penal que va permetre a Lewandowski empatar.

Ja entregat, l'Arsenal es va disparar diversos trets al peu en la sortida de pilota: un que va permetre a Robben fer el segon i un altre, encara més flagrant, que va propiciar el quart d'Arturo Vidal, que, amb molta subtilesa, va superar la sortida d'Ospina. Pel mig, Douglas Costa va burxar encara més una ferida que es va gangrenar per culpa de Vidal, que va tornar a marcar davant la passivitat de la defensa d'un Arsenal que torna a naufragar en la Champions i que veu com els núvols negres s'instal·len de nou sobre la figura del seu entrenador, que, després de 20 anys en el càrrec, no té previst fer un pas al costat.