Després de jugar tants anys com a professional, vaig decidir penjar les botes a l'estiu, necessitava desconnectar. Aquest any sabàtic que m'he pres l'he fet servir per estar amb la família i també per formar-me com a entrenador i director esportiu.

Tenia moltes coses. Un estil ben definit des de feia anys, la continuïtat del mateix grup de futbolistes i l'encert en els fitxatges. En aquella època vam coincidir molts jugadors bons i competitius i això no només es reflectia en els partits, sinó també en els entrenaments, en què era un espectacle el nivell que oferíem. Tots volíem jugar i el lloc sortia car.

Nosaltres ens dedicàvem a competir i a guanyar cada cap de setmana. Volíem aconseguir alguna fita important perquè crèiem que teníem equip per fer-ho, però amb els anys t'adones que va ser una etapa molt maca per al club, l'afició i els jugadors.

Era un grup molt potent i competitiu. De fet, ens picàvem entre nosaltres fins i tot per decidir qui entrava dins del rondo. El vestidor estava ple de jugadors de diverses nacionalitats i tots eren molt bones persones. Cada entrenament era un aprenentatge per a mi, atès que era el més jove de l'equip.

Sens dubte, va ser un any complicat. L'equip no estava dissenyat per afrontar tres competicions, hi va haver lesions importants, problemes amb el pagament als jugadors, tres entrenadors, i cada un amb el seu estil... Un bon grapat de problemes... Quan ens en vam voler adonar ja era massa tard per sortir de la part baixa. No obstant això, l'equip va lluitar fins al final, va guanyar tots els partits però bé, ja sabem el que ha passat en els darrers anys en aquest tipus de situacions, no s'hi pot fer res...

Tenia ofertes d'equips de primera, però tot i això em vaig voler quedar perquè sentia el club com casa meva. Sempre vaig tenir una relació excel·lent amb tothom i al seu moment em van ajudar molt a créixer i a adaptar-me a Vigo, no els podia deixar tirats. Me la vaig jugar i em va sortir bé, ja que allà vaig viure els meus millors anys gaudint del futbol gràcies a totes les persones amb qui vaig coincidir.

El d'ara té més futbolistes de la terra i d'altres que van venir del Barça B. Els problemes econòmics que va tenir el club fa uns anys van fer que l'entitat apostés per futbolistes joves no tan coneguts a Europa i l'Amèrica del Sud, una decisió encertada, ja que el resultat ha estat meravellós. És un equip en què tots corren i treballen, i tot és per la fam que tenen de voler fer coses importants. El meu Celta era un equip amb molta qualitat que es va fer a cop de talonari, fitxant futbolistes de renom a còpia de traspassos. Era una època de bonança, ja que els clubs ingressaven molts diners en concepte de drets televisius.

Està treballant molt bé, fet que demostra que el temps que va compartir amb Bielsa li va permetre aprendre un munt. Un any podia ser casualitat, però ja en fa uns quants que demostra el seu nivell com a preparador.

Sempre va demostrar molta intel·ligència com a jugador, no era ràpid però es col·locava bé. De fet, si veus algun partit d'ell veuràs que es passava els noranta minuts parlant amb els companys. Tanmateix, també tenia molt bona relació amb la directiva i això sempre és bo per al futur.

El joc que exhibeixen està construït des d'una bona defensa. Fan un gran equip, perquè són molt solidaris en l'aspecte col·lectiu, es mostren ferms a la zona defensiva i tenen molta llibertat en atac.

El Celta es troba una barrera que ha de superar per arribar a les finals. Això ho dona l'experiència dels jugadors, com en el cas del Sevilla, que sembla que amb el pas dels anys guanya títols sense gaires esforços. La clau és que tots ells ja saben com disputar aquestes competicions. Tant de bo el Celta assoleixi algun títol aviat, seria una injecció per al club.