“Sé exactament el que vull fer, on vull anar i com fer-ho. Tinc un pla per a la meva carrera. Amb això no vull dir que m'esperava tot el que m'està passant, però sí que estava preparat.” Kylian Mbappé (Bondy, França, 1998) parla amb una veu consolidada i greu, amb un discurs impropi dels seus 18 anys i explica a Jérôme Rothen, exinternacional francès i ara opinador de referència a França, que tot forma part d'un camí marcat. D'alguna manera és conscient que és un predestinat.

Imberbe i amb cara de nen, però impulsat per un físic fibrós i privilegiat, Mbappé té tot el que necessita: un do i un entorn familiaritzat amb la maquinària del futbol, conscient de no accelerar processos i de no voler caminar acceleradament. El talent del jove Kylian, però, ha desbordat les previsions del món sencer. “La qualitat no té edat, i ell ja pren decisions amb maduresa”, explicava dijous passat Didier Deschamps per justificar la presència de l'atacant del Mònaco en la seva llista de la selecció absoluta per culminar una de les irrupcions més meteòriques del futbol en l'última dècada: dels carrers de Bondy, a la perifèria de París, a la catedral de Saint-Denis.

“La meva família, el meu club, tothom m'ha preparat per a això”, explicava Mbappé en l'entrevista amb Rothen a Radio Montecarlo. El seu pare, Wilfried, és educador social al club de la seva localitat, a l'Assotiation Sportive Bondy, i quan Kylian era un nen va acceptar la tutela legal de Jirès Kembo-Ekoko, immigrant de la República Democràtica del Congo i que aviat esdevindrà jugador professional, internacional amb la selecció francesa sub-21, exjugador del Rennes i actualment a l'Al Nasr dels Emirats Àrabs. Kylian encara avui el considera el seu germà.

Tot aquest bagatge futbolístic de la família va ajudar a canalitzar el talent d'Mbappé, que des de petit va entrar en el radar dels centenars de clubs que rastregen l'Illa de França. Tot i ser la més petita de totes les províncies franceses, la presència de París i la seva abundant perifèria la converteixen en una mina de talent, d'una riquesa futbolística inabastable entre els fills d'emigrants de l'Àfrica negra, portentosos genèticament i el talent dels magrebins, hàbils per definició. El PSG no està sol a casa seva i massa sovint ha vist com futbolistes criats a pocs quilòmetres del Parc dels Prínceps acaben transcendint a altres punts geogràfics. Cada vegada més atapeït d'observadors, Mbappé va ser convidat a visitar les instal·lacions del Real Madrid i les d'altres clubs d'Anglaterra. Però finalment la família es va deixar seduir per la viabilitat d'un projecte, el del Mònaco, que si bé només comença a formar futbolistes a partir dels 15 anys, disposa d'una bona xarxa de captació distribuïda en tres fronts al territori francès: el sud, l'oest amb la Bretanya i la Normandia, i l'Illa de França. A més, el club monegasc té un bon currículum a l'hora de promoure futbolistes i en només tres anys ha justificat la decisió de Mbappé d'escollir el Principat i ha donat ales a la progressió d'un futbolista excitant i evocant una comparació ja inevitable i fins i tot lògica amb Thierry Henry. Tots dos es van criar a la banlieue de París, tots dos van passar per la prestigiosa acadèmia de Clairefontaine i tots dos van escollir el Lluís II per presentar-se al món. I Mbappé ho ha fet de manera exultant. Des que ha començat la temporada, l'atacant, amb una mescla de sang camerunesa del seu pare i magrebí de la seva mare, acumula 12 gols i 5 assistències en 22 aparicions amb la samarreta del Mònaco. Participa en un gol cada 56 minuts i en la Champions també ha deixat la seva petjada contribuint a l'eliminació del Manchester City i marcant tant a l'Etihad com a Montecarlo. “És normal, si vull ser un gran jugador he de deixar petjada. I vull fer-ho al Mònaco”, desdramatitza la nova sensació del futbol europeu, cada vegada amb més intensitat sota el focus mediàtic. “Em recorda molt Henry”, reconeixia aquesta setmana Arsène Wenger. “És més madur que Thierry quan tenia 18 anys”, reivindica Deschamps. Però a Mbappé de moment no l'enlluerna res del que l'envolta. A mesura que creix la pressió, milloren els seus registres. Ha fet dotze gols en els darrers deu partits oficials amb el Mònaco i diumenge va ser ovacionat pel públic del Caen després de fer un doblet. “Què podíem fer davant un fenomen així, ens ha tombat tot sol”, va justificar després del partit el tècnic rival, Patrice Garande, l'últim a rendir-se al fenomen Mbappé.