De Bloementuin t'obligava a ser un noi dur. Zona d'edificis homogenis, refugi d'immigrants arribats a Bèlgica en diverses fases, ubicada al barri de Linkeroever, a Ambers, sempre ha estat un lloc de dificultats, on encara avui els joves fan vida al carrer, a les places, on el futbol comença a aflorar al cor del barri. “Allà no jugàvem per diversió, sinó per prestigi”, recorda avui Radja Nainggolan (Ambers, Bèlgica, 1988) embargat per una barreja de nostàlgia i dolor cada vegada que trepitja la que un dia va ser casa seva. “Estic orgullós del que vaig viure aquí, però no m'agrada tornar perquè em recorda la meva mare”, explica l'ara incansable migcampista de la Roma en el documental De Pleintjes.

Tant ell com la seva germana bessona Riana, també futbolista, es van quedar el 2010 sense la seva mare, imatge de lluita i de superació que també va forjar la personalitat impenetrable de Nainggolan, avui cobert per una capa de tatuatges i una afilada cresta. “El meu pare [d'origen indonesi] ens va abandonar i ella va lluitar moltíssim per tirar endavant. Hi va haver èpoques molt delicades econòmicament”, ha reconegut el migcampista, que ja no torna sovint a De Bloementuin, però que d'aquells carrers es va endur tot el que és avui: un gen competitiu que de vegades creua la frontera, una personalitat ingovernable i una tècnica futbolística molt més refinada del que diu la seva fama. Extremadament incisiu en el tackle, Nainggolan arrossega en el seu expedient lesions greus a rivals. Fa dos anys, va fracturar la tíbia i el peroné al migcampista de l'Atalanta Federico Mattiello i la temporada passada va ser protagonista del trencament dels lligaments del genoll del blaugrana Rafinha.

Radja no fa presoners ni dins ni fora del terreny de joc. “Odio profundament la Juve, sempre guanyen amb penals o faltes”, ha proclamat recentment amb unes declaracions que van incendiar el futbol italià. “Fumo, no tinc cap problema a dir-ho i no me n'amago. Ja sé que hauria de donar imatge, però...”, va revelar la setmana passada, reivindicant la seva imatge de migcampista irreverent a qui has de comprar amb pack, amb virtuts i defectes. El seu entrenador a Roma, Luciano Spalletti, l'adora. “És l'evolució del futbolista, amb deu Nainggolan seríem un equip fortíssim”, va manifestar l'italià. En canvi, al seu nou seleccionador, Robert Martínez, li està costant trobar sintonia amb el tot terreny d'Ambers, al qual ha deixat fora de les convocatòries en un parell d'ocasions. “Si no li agrado que m'ho digui i ja està”, va desafiar Nainggolan, que, entrat ja en la maduresa futbolística, viu la seva millor temporada a Roma, sumant a l'omnipresència habitual al mig del camp un cinquè sentit per trepitjar l'àrea rival. Suma nou gols en la Serie A, dotze en totes les competicions i ha recuperat una plaça entre els diables rouges. Dissabte, en l'enfrontament contra Grècia (1-1), vàlid per a la classificació mundialista, va jugar els noranta minuts, i avui a Rússia, en un amistós, també podria tornar a defensar la samarreta belga. I tot, sense escala de grisos. “Soc així, una persona sense terme mitjà i m'agrada ser sincer...”