S'ha hagut d'aixecar una i mil vegades. Li ha tocat suturar ferides de mort, eixugar llàgrimes de dues Champions perdudes en l'últim sospir, però l'Atlético de Simeone du les pintures de guerra tatuades a la pell. Rebel, incontenible i tenaç, l'equip d'El Cholo va enverinar la lliga ahir al Santiago Bernabéu amb un empat que salda algunes factures, i sempre embolicat en la bandera del sacrifici, de l'equip insubornable, disposat a ressuscitar després de les derrotes més doloroses. La revolució d'El Cholo va viure ahir un capítol dolç, suturant una hora de domini blanc amb un final de partit ple de fúria, en què els canvis del tècnic argentí i l'encert de Griezmann van deixar en silenci Chamartín.

D'entrada, tant els uns com els altres, merengues i colchoneros, es van repartir els papers que els exigia el guió, amb els quals es podien sentir més representats. Empès per l'escenari i obligat per la història, per la seva posició hegemònica – si bé discutida en l'última dècada per un veí en rebel·lió–, el Madrid va entrar al partit disposat a entonar la primera nota.

A la partitura de Zidane, però, li va faltar un punt d'alegria en els primers compassos, en què sempre intentava recolzar-se en Modric, però sense la vitalitat ni la precisió per moure l'arbre defensiu d'un Atlético retrobat amb els seus millors instints, amb l'essència Simeone, defensant en bloc baix, sempre junt i a prop d'Oblak, i buscant la velocitat en transició de Griezmann, Torres o Carrasco, a qui El Cholo sempre reserva un rol protagonista en aquests tipus de partits.

La línia vital del xoc, però, aviat començaria a desdibuixar-se. La voluntat dels colchoneros era nítida: córrer amb espais i no deixar que el Madrid ho fes. Defensar amb ordre i desplegar-se com un acordió. Però entre tanta anada i tornada també hi va haver moments perquè el Madrid fes gala del seu múscul en transició i, quan va poder accelerar, quan va veure la llum a l'esquena de Gabi, va remoure les entranyes de l'Atlético, que arribava al Bernabéu amb peus de plom després d'haver encaixat tan sols un gol en els últims sis partits. Primer Benzema, després d'un lúcid teva-meva amb Cristiano Ronaldo, va obligar Oblak a posar una mà tant intuïtiva com vital i després el mateix portuguès, sorprenent per la dreta per culminar una acció ràpida, es va trobar amb el cap de Savic, que sobre la línia va evitar el que ja semblava el primer crit de la tarda.

Capbussat durant molts minuts a la seva pròpia àrea, sense grans passatges de pressió alta i acceptant el seu gen patidor i sacrificat, l'Atlético també va poder treure el cap per respirar. Sobretot en alguna falta lateral, exhibint el seu potencial intimidatori en el joc aeri i amb una urpada de Griezmann que va desbaratar Keylor Navas.

Però el Madrid va ser tossut fins que va tombar la porta. Va agafar temperatura i va tenir tenacitat per anar a buscar una victòria que l'hauria impulsat cap al campionat. Va sortir amb força després del descans i va empènyer l'Atlético fins que Pepe va pagar als deixebles de Simeone amb la seva mateixa moneda, aprofitant una pilota aturada de Kroos i, apareixent a l'esquena de Savic per desembussar el partit amb una rematada quirúrgica, impossible per als 186 cm d'Oblak.

El Madrid va conduir el partit cap a on li interessava, però just quan el tenia arraconat, no va saber gestionar les seves bondats, i l'Atlético, que va jugar millor a contracorrent, amb les pulsacions al màxim i el rellotge en contra, va acabar contagiant el partit de vertigen quan al Madrid li hauria interessat viure en una bassa d'oli. Simeone va reconnectar els cables del seu equip, sobretot amb l'entrada d'un Ángel Correa verinós entre línies, i Zidane no va tenir antídot.

Ho va intentar amb l'entrada d'Isco, sempre propens a conservar la pilota, però ja aleshores tot anava molt ràpid. Fernando Torres va hauria pogut materialitzar la reacció de l'Atlético amb un cara a cara amb Keylor, però no va estar lúcid en la definició. El partit es guardava el gir de guió definitiu encara més cru per al Madrid, quan Griezmann, aprofitant una bona passada de Correa entre línies, va afusellar Navas i va deixar el Bernabéu en silenci i la lliga ben encesa.