1a divisió

Creixement en l'adversitat

1a divisió. Mikel Vesga s'està destapant com un migcampista complet i de gran personalitat en un Sporting envoltat per un ambient d'angoixa i està fent números per tornar a l'Athletic

Res feia presagiar que aquell podia ser un bon escenari per créixer: nervis constants a El Molinón, un equip en alguns moments desnonat, un futbol poc adient per a les seves característiques... Però a Mikel Vesga (Vitòria, 1993) li va semblar que havia d'assumir el repte de deixar Bilbao, el confort d'un club com l'Athletic, per intentar buscar minuts a l'Sporting, encara que fos amarant-se d'un ambient d'agonia que, a priori, no afavoreix el desenvolupament del talent. “Em sento capacitat i crec que puc aportar coses a aquest equip”, va proclamar en la seva presentació aquest jove difícil de desxifrar, per sobre del metre 90, però amb peus de ballarina, a qui San Mamés encara no havia tingut el temps de calibrar amb només sis aparicions amb la samarreta dels lleons. Malgrat tot, Ernesto Valverde sí que havia avisat del potencial del migcampista alabès: “És jove i no té experiència, però encara que de vegades assumeix massa riscos, és un jugador que s'atreveix amb la pilota i això és clau.” Però entre la munió de migcampistes de l'Athletic (San José, Rico, Beñat i Iturraspe), Vesga va tenir una escletxa limitada que el va empènyer a ser com el seu joc: a atrevir-se a volar sol i a acceptar l'oferta de l'Sporting.

En un mercat d'hivern condensat, en què el club asturià necessitava sumar un futbolista per línia, Rubi va deixar clar que volia un migcampista que aportés alguna cosa més que presència física, i la secretaria tècnica, encapçalada per Nico Rodríguez, ràpidament va pensar en aquell noi que els havia meravellat jugant encara a segona divisió amb el Bilbao Athletic. No havien estat els únics: “A mi no m'estranya gens que l'Athletic no es tornés boig per fitxar Mikel Merino (ara al Dortmund). Sobretot el dia que vam anar a jugar amb l'Osasuna contra el filial de l'Athletic a San Mamés va ser Vesga qui va governar el partit i ens van donar un bany”, ha recordat Enrique Martín, exentrenador del club pamplonès, en una entrevista a El Correo. Vesga reuneix tot el que Rubi imaginava: “Té capacitat per donar-nos un cop de mà en la sortida de pilota i alhora té aquell punt de jugador del nord: de disputar, de no tenir por de la disputa i sobretot de voler exhibir-se.” Tant, que el tècnic català no ha tingut cap mirament a donar-li un rol central en un Sporting que es descús a les àrees, que tremola cada vegada que una pilota es passeja pels voltants de Pichu Cuéllar i que té enormes dificultats per acabar instal·lada en la rival, però que en el transcurs, en el trajecte entre les dues àrees, ha guanyat segell. Jugant com a mig centre, Vesga ha desplaçat Sergio Álvarez, peça indiscutible amb Abelardo com a àncora de l'equip, a posicions més avançades. I encara que ha comès algun penal evitable, Vesga ha respost amb desimboltura, sense por de la pressió, i dissabte contra el Madrid va culminar la seva irrupció en la lliga amb una passada que va evocar Michael Laudrup en el primer gol i amb una potent rematada de cap en el segon. Classe i potència, insuficients per impulsar l'Sporting però convincents per collar el seu retorn a la Catedral.

FRASE

Vesga ens aporta sortida de pilota i és el típic jugador del nord que tampoc té por de la disputa
Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi'
entrenador de l'sporting
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)