La lluita continua ben viva. Manchester contindrà la respiració fins al final després que els seus dos equips fossin incapaços de ferir-se ahir a l'Etihad i segueixin separats per un punt en una pugna agònica per una plaça de Champions. Molt més ambiciós i fidel als seus principis, el City va voler assumir responsabilitats, però no va poder desgastar la proposta mesquina d'un United made in Mourinho.

Encetat per la derrota de diumenge a Wembley, apartat pràcticament de tots els fronts, l'equip de Guardiola necessitava reconciliar-se amb la temporada, trobar de nou incentius anímics. I si bé li va costar una mica entrar en òrbita, amb un inici divagant, força travat, típic d'una rivalitat tensa com la dels dos veïns de Manchester, el partit es va anar enfocant cada vegada més, agafant tonalitats previsibles, evidenciant el segell futbolístic dels dos entrenadors.

Després d'algun intercanvi de sensacions, d'alguna conducció aïllada de Martial i Sterling, i d'un primer avís d'Agüero que va topar amb el pal, el City va anar allargant les jugades, va començar a apoderar-se de la pilota mentre el United començava a endinsar-se cada vegada més a l'àrea de De Gea. Al principi amb algun contraatac aïllat aprofitant la potència de Rashford, però cada vegada més escassos amb el pas dels minuts. Al més pur estil de Mourinho, les ocasions dels red devils van ser illes en el partit i van arribar o amb errades del City, com un mal rebuig de Bravo que no va poder materialitzar posteriorment Mkhitaryan, o una acció a pilota aturada, amb una badada defensiva de Leroy Sané que Ander Herrera no va poder penalitzar, ja que va enviar massa desviada la seva rematada de cap.

Ahir amb Zabaleta de retorn al lateral dret i amb molta llibertat per a Yaya Touré, el City va seguir escrivint el seu monòleg –va acabar amb un 69% de possessió–, però li va faltar alçar la veu, afinar els sentits quan la jugada reclamava vertigen, llançar-se a la jugular d'un rival que es va limitar a defensar-se.

Guardiola ho va intentar amb el retorn de Gabriel Jesús, que mesos enrere havia caigut com un tro a l'Etihad i Fellaini va inclinar una mica més el partit amb una desconnexió habitual de les seves, propinant un cop de cap a Agüero i deixant el seu equip despullat. Però Mourinho es va encarregar d'estirar de nou la manta cap enrere amb l'entrada de Fosu-Mensah i, a banda d'un parell d'ensurts, amb un gol ben anul·lat a Gabriel Jesús i una arribada d'Agüero que no va saber concretar, va sortir de la casa del veí indemne i amb la lluita per la Champions encara oberta.