La cicatriu travessa el cor de l'Atlético de dalt a baix, però la sang encara corre com el curs del Manzanares creuant la ciutat de Madrid, una temporada més dividida per barris, per carrers, per comunitats de veïns, que tornaran a sentir com palpita la història de sempre: la del blanc impol·lut del Real contra la cara tacada de fang, del patiment d'una vida no sempre tan pròspera com l'actual, d'una aroma de suor i esforç que acompanya l'Atlético, fins i tot en èpoques de salut futbolística com la d'ara, en què Simeone ha fet del sacrifici una forma de vida agradable, encara que no sempre amb el final esperat.

Lisboa, Milà... no hi ha consol, però sí una nova oportunitat d'aixecar-se i de canviar el curs d'una història que sembla esculpida. L'última final a San Siro va fer trontollar la moral d'El Cholo. “Va ser com una mort”, va confessar l'argentí, abatut en la nit milanesa. Però després d'un recés, ha tornat, acompanyat del seu Atlético, per tercera vegada en una semifinal de Champions en els últims quatre anys i amb l'etern rival de nou entre cella i cella. “El meu objectiu és formar un equip que competeixi com ho faria qualsevol aficionat de l'Atlético”, va exclamar ahir El Cholo, pessigant les emocions d'uns futbolistes alhora conscients que els farà falta alguna cosa més que testosterona per tombar el Madrid: “Està bé tenir esperit, però amb el cor no es guanya res, sabem que ens tocarà treballar de valent”, va afegir Gabi, capità colchonero.

Incapaç d'acabar somrient en cap dels seus precedents europeus contra el Madrid (1959, 2015 i les finals del 2014 i 2016), l'Atlético s'aferra al seu esperit de trinxera per pescar en el dia a dia turbulent de Zizou, a qui ni tan sols el fet de conquerir la Champions la temporada passada no l'ha apartat de l'ombra del dubte. El seu Madrid juga a ràfegues i el marsellès viu permanentment justificant les seves decisions mentre els teòrics suplents continuen posant-li les coses molt difícils. “No estem pitjor que la temporada passada”, va dir justificant-se de nou Zidane, que en el seu to habitual va avançar que no farà experiments: “Amb l'Atlético ens coneixem molt, és un equip que millora cada any i que ens posa les coses sempre molt difícils, però no inventarem res estrany.” “No visualitzo un resultat, però sí que imagino que ells sortiran forts a intentar fer-nos mal, i nosaltres hem d'intentar inclinar el partit cap a on ens interessa. Espero que sigui un partit ajustat i que nosaltres puguem aprofitar els espais que ens deixin. Serà una eliminatòria complicada segur”, va explicar Simeone, forçat a buscar una solució d'urgència per a la seva banda dreta, on, amb Juanfran i Versaljko fora de combat, i la lesió d'última hora de Giménez, li tocarà experimentar: “Qui jugui de lateral dret és clar que no ho haurà fet mai, però en la meva idea del futbol les absències se sostenen de manera col·lectiva”, va proclamar El Cholo, emfatitzant com sempre la seva visió col·lectiva de les coses. Menys problemes tindrà Zidane, que, amb Varane recuperat, podrà alinear el seu onze més previsible per enfrontar-se amb un rival incorregible i que sap que sempre torna amb més força: “Ells mai abaixen els braços: corren, lluiten, utilitzen les seves armes. Nosaltres ens hem de centrar a utilitzar les nostres”, va argumentar el francès, preparat per a una batalla de desgast.